LliureX: Manual d'usuari Conselleria de Cultura, Educaci i Esport Dret de reproducci 2004, 2005 Conselleria de Cultura, Educaci i Esport Este document es distribuïx amb la llicència GNU GPL (Llicència Pública General). El contingut de la llicència es pot consultar en la versió original en http:// www.gnu.org/copyleft/gpl.html ┌─────────────────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │Historial de revisions │ ├──────────────────────────────────────────┬──────────────────────────────────┤ │Revisió r1170 │25/02/2005 │ ├──────────────────────────────────────────┴──────────────────────────────────┤ │Primera versió enviada al SNL │ ├──────────────────────────────────────────┬──────────────────────────────────┤ │Revisió r1592 │13/04/2005 │ ├──────────────────────────────────────────┴──────────────────────────────────┤ │Versió per al Live CD 5.05 │ ├──────────────────────────────────────────┬──────────────────────────────────┤ │Revisió r2978 │12/09/2005 │ ├──────────────────────────────────────────┴──────────────────────────────────┤ │Versió per al Live CD 5.09 │ └─────────────────────────────────────────────────────────────────────────────┘ ━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━ Sumari I. Introducció 1. Introducció Breu introducció sobre LliureX Què és Linux? Breu història de Linux Què és GNU? Per què "GNU/Linux" en compte de "Linux"? Què és una distribució de GNU/Linux? Per què la Conselleria de Cultura, Educació i Esport crea una nova distribució GNU/Linux? LliureX: el manual d'usuari Convencions del document Els seus comentaris són importants II. Començant amb LliureX 2. Començant amb LliureX Termes bàsics Connexió al sistema Iniciar una connexió Connexió gràfica Documentació i ajuda Pàgines man Pàgines Info Documents HOWTO Desconnexió del sistema Configuració del teclat III. L'entorn d'escriptori GNOME 2.8 3. L'escriptori GNOME Introducció Components de l'escriptori GNOME Quadres Propietats del quadre Els menús Introducció als menús de GNOME Editar menús Finestres Manipulació de finestres Els espais de treball de GNOME 4. Personalització de l'escriptori GNOME Introducció Accessibilitat Avançades Administració de fitxers Dreceres de tecles Fons de l'escriptori Preferències del menú i la Barra de ferramentes Servidor intermediari de la xarxa Ratolí Resolució de la pantalla So Teclat Tema Tipus de lletra Finestres 5. Les sessions en l'escriptori GNOME Iniciant una sessió Iniciar una sessió Canviar l'idioma de treball per a la sessió Bloquejar la pantalla Personalitzar la sessió Guardar els canvis de la sessió 6. Gestor de fitxers Nautilus Introducció al gestor de fitxers Nautilus Explorant fitxers Finestra d'exploració de fitxers Components de la finestra d'Exploració de fitxers Panell de visualització Components de visualització Panell lateral Mostrar i ocultar components de la finestra d'exploració de fitxers Mostrar la carpeta inici Mostrar una carpeta Usar l'historial de navegació Navegar per fitxers i carpetes com objectes Gestió de fitxers Copiar i moure fitxers o carpetes Selecció múltiple de fitxers i carpetes Reanomenar un fitxer o carpeta Suprimir un fitxer o carpeta Canviar els permisos dels fitxers i carpetes Per a obtindre més informació Enllaços d'interés 7. Ferramenta de gravació de CD/DVD: GnomeBaker Introducció al GnomeBaker Arrancada del GnomeBaker Quan s'arranca el GnomeBaker Utilització Creació d'un CD de dades Creació d'un CD d'àudio Còpia d'un CD de dades Copiar un CD d'àudio Netejar un CD-RW Gravar una imatge ISO Preferències Preferències principals Per a obtindre més informació Enllaços d'interés IV. Internet 8. Configuració de la xarxa Introducció Utilització Afegir una nova interfície Gestionar les interfícies Gestionar altres paràmetres de configuració de la xarxa 9. Client de transferència de fitxers gFTP Introducció a gFTP Connexió a un lloc remot Descàrrega de fitxers Descarregar múltiples fitxers Descàrrega de diferents llocs Diferències entre el mode ASCII i el BINARI Penjada de fitxers Treballar amb l'arbre de carpetes Transferència passiva i no passiva Transferències de fitxers entre llocs remots (FXP) Reprendre la descàrrega Adreces d'interés Editar les adreces d'interés Altres protocols Protocol HTTP Protocol SSH 10. GnomeMeeting: Aplicació de vídeoconferència Introducció a GnomeMeeting Configuració de la connexió Assistent de configuració Utilització bàsica Cridar altres usuaris Com gestionar les cridades Gestionar cridades entrants V. Utilització de correu electrònic i missatgeria 11. Client de correu Mozilla Thunderbird Introducció a Mozilla Thunderbird El client de correu Mozilla Thunderbird Configurar un compte de correu Enviar i rebre missatges Enviar missatges Rebre missatges Per a obtindre més informació Enllaços d'interés 12. Client de missatgeria instantània Gaim Introducció al Gaim Client de missatgeria instantània Gaim Configurar un nou compte Conversar Afegir amics Conversar amb un amic Personalitzar les preferències Per a obtindre més informació Enllaços d'interés VI. Navegadors web 13. Navegador web Mozilla Firefox Introducció a Mozilla Firefox Característiques El navegador Mozilla Firefox Algunes funcions útils Utilització de pestanyes El gestor de descàrregues Marcadors Impressió Preferències Per a obtindre més informació Enllaços d'interés 14. Navegador web Epiphany Introducció a Epiphany Característiques: El navegador Epiphany Navegació Web Utilització de l'entrada d'adreça Utilització de la Barra de ferramentes Utilització de la Barra d'adreces d'interés Utilització de la pantalla completa Obrir una nova finestra Obrir una nova pestanya Configuració d'impressió Previsualització de la impressió Imprimir pàgina Buscar text en pàgina Efecte zoom. Redimensionar Mostrar el codi font Obrir enllaços Descarregar un enllaç Gestió de l'historial d'enllaços Descripció del sistema de l'historial d'Epiphany Gestió de contrasenyes i galetes Gestió de galetes Gestió de contrasenyes Gestor de descàrregues Certificats i Seguretat en línia Identificació de llocs segurs Utilització del visor de certificat Personalització d'Epiphany Establir preferències Mostrar i ocultar components de navegació Edició de barres de ferramentes VII. Aplicacions ofimàtiques 15. Edició de fitxers de text: gedit Introducció Procediments inicials Arrancar gedit Obrir un fitxer Obrir diversos fitxers des d'una línia d'ordes Codificació de caràcters Utilització Crear un fitxer nou Guardar un fitxer Edició de text Desfer o refer canvis Buscar text Buscar i substituir text Obrir un fitxer des d'un URI Redirigir l'eixida d'una orde a un fitxer Situar el cursor en una línia específica Canviar el mode d'entrada Imprimir un fitxer Personalització de la Barra de ferramentes i la barra d'estat Preferències Editor Tipografies i colors Mostrar Ressaltat de sintaxi Complements Com treballar amb mòduls Carregar mòduls de gedit Eliminar mòduls de gedit Mòdul Taula ASCII Mòdul Registre de canvis del CVS Mòdul Comparar fitxers Mòdul Estadístiques del document Mòdul Sagna línies Mòdul Inserix data/hora Mòdul Intèrpret d'ordes Mòdul Ordena Mòdul Llista d'etiquetes Mòdul Nom d'usuari Per a obtindre més informació Enllaços d'interés 16. Aplicacions Ofimàtiques Paquet de programes OpenOffice.org Enllaços d'interés 17. OpenOffice.org Writer Introducció a OpenOffice.org Writer Elements de l'aplicació Treballar amb documents Crear un nou document Obrir i guardar un document Donar format al document Propietats de pàgina Propietats de paràgraf Propietats de caràcter El menú inserir Inserir una imatge Inserir taules Inserir llistes La revisió ortogràfica Per a conéixer més L'ajuda en línia Enllaços d'interés 18. OpenOffice.org Impress Introducció Creació d'una presentació amb Pilot (Impress) Afegir una diapositiva Treballar amb objectes Definir transicions entre diapositives Veure una presentació Per a conéixer més Enllaços d'interés 19. OpenOffice.org Calc Introducció L'entorn de treball Conceptes Crear un nou full de càlcul Exemples de fórmules Atributs de les cel·les Treballar amb diversos fulls de càlcul Enllaços d'interés 20. OpenOffice.org Draw Introducció Característiques de Draw Iniciar l'aplicació Treballar amb fitxers Treballar amb gràfics Modificació de colors en una imatge bitmap 21. OpenOffice.org Font de Dades Introducció Treballar amb bases de dades Connexió a una base de dades Creació d'una taula Càrrega de dades en la taula Consultes de dades 22. OpenOffice.org Math Introducció Iniciar OpenOffice.org Math Utilitzar l'ajuda Crear una fórmula 23. Visualització de documents PostScript i PDF: gpdf Introducció: gpdf Inici de gpdf Inici de gpdf Utilització de gpdf Per a obrir un fitxer Per a veure un fitxer Per a desplaçar una pàgina Per a canviar el factor d'ampliació Propietats d'un fitxer Imprimir un fitxer Per a tancar un fitxer VIII. Aplicacions gràfiques i de disseny 24. Editor de diagrames: Dia Introducció Àrea de treball o Canvas Carregar i guarda diagrames Preferències Components Barra de menú Barra de ferramentes Selector de tipus de diagrames Paletes Els objectes Seleccionar Objectes Utilització de capes Diagrames amb text 25. Manipulació d'imatges: Gimp Introducció Característiques de Gimp Utilització de Gimp Execució de Gimp per primera vegada Execució de Gimp Arguments de la línia d'ordes Finestra de la imatge Màscara ràpida Fitxers Plugins Caixa de Ferramentes Fitxer Exts (Extensions) Ferramentes de selecció Ferramentes de dibuix Ferramentes de transformació Ferramentes de color Altres ferramentes Quadres de diàleg de colors Diàleg de capes Introducció Utilització del diàleg de capes. Característiques Gestió de capes Menú de capes Diàleg de canals Introducció Utilització del diàleg de canals. Característiques Màscara de canal Diàleg de preferències Preferències. Introducció Menús Fitxer -> Nou Fitxer -> Obrir Fitxer -> Obri recent Fitxer -> Adquirix Imatge -> Mode Imatge -> Transforma Imatge -> Grandària del llenç Imatge -> Escala la imatge Imatge -> Duplica Imatge -> Fusiona les capes visibles Imatge -> Configura la imatge de la quadrícula Filtres Introducció Desenfocament Colors Soroll Detecta vores Realça Efectes de vidre Efectes de llum Distorsió Artístics Mapa Renderitza Web Combina Enllaços d'interés 26. Dibuix per a xiquets: Tux Paint Introducció Àrea de treball Ferramentes Ferramentes de dibuix Altres controls Obrir imatges no Tux Paint. Opcions de configuració Enllaços d'interés 27. Inkscape: Dibuix Vectorial Inkscape La finestra principal Característiques bàsiques Treballar amb documents Desplaçar-se per la imatge Fer zoom La caixa de ferramentes Crear figures bàsiques Moure, rotar i escalar Seleccionar i agrupar Ferramenta Traços Ferramenta Text Enllaços d'interés IX. Multimèdia en Lliurex 28. Reproducció multimèdia: Totem Introducció Començant amb Totem Iniciar Totem Quan arranca Totem Utilització Obrir un fitxer Obrir una adreça Reproduir DVD, VCD o CD Expulsar un DVD, VCD o CD Parar una pel·lícula o música Propietats d'una pel·lícula o música Recerca en pel·lícules o cançons Canviar el factor Zoom Ajust de volum Mostrar, ocultar els controls Gestió de la llista de reproducció Captures de pantalla Eixir de Totem Preferències General Pantalla So 29. Reproducció de música: Rhythmbox Introducció Finestra de Rhythmbox Descripció El panell lateral Àrea de reproducció Utilització de la llista de reproducció Reproduir música La biblioteca Estadístiques Llistes de reproducció Internet Ràdio Personalitzar el reproductor de música Preferències X. Fitxers i directoris 30. Compressió: FileRoller Introducció Fitxers comprimits que no són arxius Procediments inicials Iniciar FileRoller. Treball amb fitxers Obrir un arxiu Selecció de fitxers en un arxiu Extraure fitxers d'un arxiu Tancar un arxiu Creació d'arxius Crear un arxiu Afegir fitxers a un arxiu Esborrar fitxers d'un arxiu Modificació d'arxius Copiar un arxiu Esborrar un arxiu FileRoller Propietats d'un arxiu FileRoller Mostra les propietats d'un arxiu Mostra el contingut d'un arxiu Personalització Personalització de la presentació de l'arxiu FileRoller Establir el tipus de vista Ordenar la llista de fitxers XI. Instal·lació i actualització de paquets: Synaptic 31. Gestor de paquets Synaptic Introducció Finestra principal Descripció Barra de ferramentes Selector de categories Llista de paquets Propietats del paquet Gestió de paquets Buscar paquets de la llista de coneguts Buscar i navegar pels paquets Instal·lar paquets Suprimir paquets Actualitze paquets Actualitzar el sistema complet Veure documentació de paquets Arreglar paquets trencats Dipòsits Refrescar la llista de paquets coneguts Editar, afegir i suprimir dipòsits Filtres Edició o creació de filtres Preferències XII. Informàtica: programació 32. Bluefish: disseny web Bluefish Crear un document HTML Establint les preferències 33. Glade: Programació GTK+ Glade Components de l'aplicació Finestra principal Paleta de ginys Finestra de propietats Arbre de ginys Portapapers Finestres de projecte Treballar amb projectes Crear un nou projecte Obrir un projecte existent Guardar un projecte Generar codi font per a un projecte Eixir de Glade Opcions del projecte Treballar amb ginys Seleccionar ginys de la finestra de paleta Organitzar ginys en el projecte 34. Anjuta Introducció Compilar i muntar una aplicació Executar el programa Preferències Enllaços d'interés 35. El Mergeant: gestió de bases de dades Mergeant Gestió de connexions Afegir i eliminar connexions Espais de treball Espai de treball Àrea de treball de taules i vistes Àrea de treball de tipus de dades Àrea de consultes Àrea de relacions 36. Nvu: disseny web Nvu La barra de menú Modes d'edició Barres de ferramentes Crear pàgines web amb el Nvu Creació d'una pàgina web Guardar i navegar una pàgina web Formatar pàgines web Utilitzant estils CSS Inserir una taula Inserir una imatge Publicar pàgines web amb el Nvu XIII. Aplicacions educatives 37. Paquet de programes educatius GCompris Introducció a GCompris Característiques Elements de l'aplicació Llista d'Activitats Un exemple: activitat diners Índex de figures 2.1. L'intèrpret i la línia d'ordes 2.2. Pantalla del GRUB 2.3. Escriptori gràfic 2.4. Pàgina de manual de l'orde date 2.5. Ix de la sessió 2.6. Preferències del teclat 2.7. Configura el teclat: distribucions 3.1. Escriptori GNOME 3.2. Menú Aplicacions 3.3. Panell inferior del GNOME (LliureX) 3.4. Afig elements 3.5. Propietats del quadre 3.6. Fons del quadre 3.7. Aplicacions i Accions 3.8. Menú Escriptori 3.9. Afig llançador en nou menú 3.10. Vora superior d'una finestra d'aplicació 3.11. Espais de treball 4.1. Opcions avançades 4.2. Administració de fitxers 4.3. Dreceres de tecles 4.4. Fons de l'escriptori 4.5. Preferències del Menú i Barra de ferramentes 4.6. Servidor intermediari de la xarxa 4.7. Preferències del ratolí 4.8. Resolució de pantalla 4.9. Preferències de so 4.10. Teclat 4.11. Accessibilitat del teclat 4.12. Preferències del tema 4.13. Detalls del tema 4.14. Preferències del tipus de lletra 4.15. Preferències de finestra 5.1. Inici de sessió 5.2. Preferències de sessió 6.1. Finestra d'Exploració de fitxers 6.2. Finestra de selecció de columnes 6.3. Finestra amb el visor d'imatges 6.4. Panell lateral amb botons específics del tipus de fitxer visualitzat 6.5. Panell lateral amb emblemes 6.6. Panell lateral amb la vista d'arbre 6.7. Preferències de les vistes 6.8. Finestra de navegació d'objectes Equip 6.9. Llocs accessibles des del menú Llocs 6.10. Finestra amb la vista Visualitza com una llista 6.11. Finestra de Propietats 6.12. Arrossegar fitxers amb el ratolí 6.13. Selecció de fitxers amb el ratolí 6.14. Permisos d'un fitxer 7.1. Finestra del GnomeBaker 7.2. Accions sobre el navegador 7.3. Barra d'estat del GnomeBaker 7.4. Creació d'un CD de dades 7.5. Còpia d'un CD de dades 7.6. Copiar un CD d'àudio 7.7. Netejar un CD-RW 7.8. Gravar una imatge ISO 7.9. Preferències del GnomeBaker 8.1. Finestra principal de la Ferramenta de configuració de la xarxa 8.2. Assistent de configuració. Configuració de l'adreça IP 8.3. Propietats de la interfície 9.1. Finestra principal de gFTP 9.2. Finestra Edita les adreces d'interés 10.1. Finestra principal de GnomeMeeting. 10.2. Finestra inicial de l'assistent de GnomeMeeting. 10.3. Finestra de preferències de GnomeMeeting. 11.1. Finestra del client de correu Mozilla Thunderbird 11.2. Assistent de comptes. Finestra inicial 11.3. Assistent de comptes. Identitat 11.4. Assistent de comptes. Informació de servidor 11.5. Assistent de comptes. Noms d'usuari 11.6. Assistent de comptes. Nom del compte 11.7. Assistent de comptes. Resum final 11.8. Nou missatge 12.1. Finestra de connexió del Gaim 12.2. Afegir compte 12.3. Registrar un compte 12.4. Gestionar comptes 12.5. Finestra Llista d'amics 12.6. Finestra de conversació 12.7. Preferències del Gaim 13.1. Finestra del navegador Mozilla Firefox 13.2. Barra lateral de l'historial 13.3. Establir pàgines d'inici 13.4. Gestor de descàrregues 13.5. Afegir a les adreces d'interés 13.6. Seleccionar carpeta en Afig a les adreces d'interés 13.7. Administrador d'adreces d'interés 13.8. Configuració de pàgina 13.9. Vista preliminar d'impressió 13.10. Finestra preferències, opcions General 14.1. Finestra del navegador Epiphany 14.2. Entrada d'adreça 14.3. Edició de la Barra de ferramentes 14.4. Barra de ferramentes 14.5. Obrir una nova pestanya 14.6. Configuració d'impressió 14.7. Imprimir pàgina 14.8. Buscar text 14.9. Codi font 14.10. Finestra Historial 14.11. Dades Personals: galetes 14.12. Dades personals: contrasenyes 14.13. Preferències 14.14. Preferències: Fonts i Colors 14.15. Preferències: Privacitat 14.16. Preferències: Llengua 14.17. Edició Barra de ferramentes 15.1. Finestra de gedit 15.2. Diàleg Imprimir. 15.3. Preferències. 17.1. Finestra inicial de oowriter. 17.2. Opció de menú Nou Document. 17.3. Opció de menú Obri Fitxer. 17.4. Opció Obri. 17.5. Format Pàgina. 17.6. Propietats del paràgraf. 17.7. Propietats de caràcter. 17.8. Menú Inserir. 17.9. Inserir taules. 17.10. Inserir llistes. 17.11. Opcions. 17.12. Edita mòduls. 17.13. Ajuda en línia. 18.1. Autopilot presentació 18.2. Aspecte diapositiva 18.3. Transició diapositiva 18.4. Disseny diapositiva 18.5. Introducció de dades 18.6. Guardar automàticament 18.7. Inserir diapositiva 18.8. Nova diapositiva 18.9. Seleccione imatge 18.10. Transició de diapositives 19.1. Interfície d'usuari de Calc 19.2. Formatat de cel·les 19.3. Inserció de full 20.1. Exportar fitxer 20.2. Creació d'una imatge 20.3. Propietats de la imatge 20.4. Ferramenta Comptagotas 21.1. Administració de fonts de dades 21.2. Creació de taules 21.3. Campos de la taula 21.4. Format del camp 21.5. Introducció de dades 21.6. Filtre predeterminat 21.7. Disseny de consultes 22.1. L'editor de fórmules OpenOffice.org Math 22.2. Funcions de l'OpenOffice.org Math. 22.3. Exemples de l'OpenOffice.org Math. 22.4. Fòrmula que es vol crear 22.5. Relacions 22.6. Igualdad 22.7. Crear fòrmula:f(x) 22.8. Crear fòrmula:divisió 22.9. Crear fòrmula: parèntesi 22.10. Crear fòrmula:suma 22.11. Crear fòrmula: nou sumand 22.12. Crear fòrmula: parèntesi d'agrupament 22.13. Crear fòrmula: restes 22.14. Crear fòrmula:potència 22.15. Crear fòrmula: omplir requadres 23.1. Finestra d'inici abans d'obrir un fitxer 24.1. Editor de diagrames Dia 24.2. Àrea de treball 24.3. Menú contextual 24.4. Configurar pàgina 24.5. Guardar diagrames 24.6. Preferències 24.7. Propietats del diagrama 24.8. Barra de menú 24.9. Barra de ferramentes 24.10. Selector de tipus de diagrama 24.11. Paletes 24.12. Propietats del diagrama 24.13. Propietats de l'objecte 24.14. Colors per a l'objecte 24.15. Capes 24.16. Afegir capa 24.17. Nova capa 24.18. Colors per a l'objecte 24.19. Colors per a l'objecte 25.1. Benvinguda 25.2. Benvinguda 25.3. Log de la instal·lació 25.4. Finestra de Gimp 25.5. Llenç 25.6. Màscara ràpida 25.7. Caixa de ferramentes 25.8. Preferències 25.9. Diàlegs 25.10. Gestor de mòduls 25.11. Explorador de procediments 25.12. Editor d'unitats 25.13. Script-Fu 25.14. Ferramentes 25.15. Opcions de ferramenta 25.16. Opcions de ferramenta Gradient 25.17. Balanç de color 25.18. To i saturació 25.19. Acolorix 25.20. Brillantor i contrast 25.21. Llindar 25.22. Nivells 25.23. Corbes 25.24. Posteritza 25.25. Informació de Captura color 25.26. Editor de textos del Gimp 25.27. Opcions de ferramenta de text 25.28. Canvia el color de front 25.29. Pinzells, degradats, patrons 25.30. Capes 25.31. Capes 25.32. Capes 25.33. Botons per a la gestió de capes 25.34. Menú contextual de capes 25.35. Grandària de vora de capa 25.36. Grandària de vora de capa 25.37. Afegir màscara de capa 25.38. Afegir màscara de capa 25.39. Canals 25.40. Editar els atributs del canal 25.41. Editar els atributs del canal 25.42. Preferències 25.43. Nou 25.44. Obrir 25.45. Obrir recent. Historial del document 25.46. Captura de pantalla 25.47. Mode indexat 25.48. Grandària del llenç 25.49. Escala la imatge 25.50. Fusiona capes 25.51. Configura quadrícula 25.52. Opcions de desenfocament 25.53. Opcions de desenfocament 25.54. Desenfocament 25.55. Desenfocament de moviment 25.56. Desenfocament gaussià IIR 25.57. Desenfocament gaussià RLE 25.58. Desenfocament gaussià selectiu 25.59. Pixela 25.60. Pixela 25.61. Opcions de Soroll 25.62. Opcions de Detecta contorns 25.63. Opcions de Realça 25.64. Opcions d'Efectes de vidre 25.65. Opcions d'Efectes de llum 25.66. Opcions de Distorsió 25.67. Opcions d'Artístics 25.68. Opcions de Mapa 25.69. Opcions de Renderitza 25.70. Mapa d'imatge 25.71. Mescla amb profunditat 25.72. Pel·lícula 26.1. Pantalla inicial de Tux Paint 26.2. Àrea de treball 27.1. Finestra principal d'Inkscape 27.2. Preferències del document 27.3. Ferramentes de figures 27.4. Selecció d'una figura 27.5. Rotar una figura 27.6. Traços d'un objecte 27.7. Text i tipus de lletra 28.1. Finestra inicial de Totem 28.2. Obrir una adreça URI 28.3. Propietats 28.4. Propietats 28.5. Captura de pantalla 29.1. Finestra de Rhythmbox 29.2. Recerca 29.3. Estadístiques Rhythmbox 29.4. Diàleg de creació d'una nova llista de reproducció 29.5. Ràdio via Internet en el reproductor de música 29.6. Afegir una nova emissora al reproductor de música 29.7. Preferències del reproductor de música 29.8. Preferències de la biblioteca 30.1. Finestra de FileRoller: 30.2. Obrir arxius 30.3. Extraure fitxers amb FileRoller 30.4. Crear un arxiu FileRoller. 30.5. Buscar altres carpetes 30.6. Afegir fitxers a un arxiu 30.7. Esborrar fitxers d'un arxiu 31.1. Finestra inicial del Synaptic 31.2. Synaptic: Barra de ferramentes 31.3. Selector de categories 31.4. Llista de paquets 31.5. Propietats del paquet 31.6. Gestió del dipòsit 31.7. Editar filtres 31.8. Preferències: General 32.1. Finestra principal de Bluefish 32.2. Diàleg Inici ràpid 32.3. Editor de preferències de Bluefish 33.1. Finestra principal de Glade 33.2. Finestra de la paleta 33.3. Finestra de propietats 33.4. Finestra de selecció de senyal 33.5. Arbre de ginys 33.6. Portapapers 33.7. Finestra de treball 34.1. Finestra principal d'Anjuta 34.2. Establir els paràmetres del programa 34.3. Establir les preferències 35.1. Finestra principal del Mergeant 35.2. Propietats de la base de dades per a la gestió de fonts de dades 35.3. Taules i vistes 35.4. Tipus de dades 35.5. Àrea de consultes 35.6. Àrea de relacions 36.1. Finestra principal del Nvu 36.2. Visualització d'etiquetes HTML 36.3. Visualització de codi HTML 36.4. Previsualització 36.5. Barra de ferramentes de composició 36.6. Barra de ferramentes de format 36.7. Barra de ferramentes de pestanyes de navegació 36.8. Barra de ferramentes de mode edició 36.9. Barra de ferramentes d'estat 36.10. Guardar i canviar codificació 36.11. Inserir caràcters 36.12. Propietats de la taula 36.13. Editor de propietats avançades 36.14. Validar HTML 36.15. Inserir taula 36.16. Propietats de la taula 36.17. Inserir imatge 36.18. Administració de llocs web 37.1. Finestra inicial de GCompris 37.2. Àlgebra 37.3. Diners 37.4. Activitat per a usar els diners 37.5. Quantitat correcta 37.6. Quantitat incorrecta Índex de taules 2.1. Seccions de l'orde man 3.1. Edició amb Nautilus 3.2. Controls actius del marc de la finestra: 14.1. Components de la finestra de navegació 18.1. Taula d'extensions Impress: 19.1. Taula d'extensions Calc 19.2. Taula d'exemples de fórmules 20.1. Taula d'extensions Draw 29.1. Components de la finestra de Rhythmbox 31.1. Components de la finestra Synaptic 31.2. Pestanyes 31.3. Filtres predefinits Introducció Sumari 1. Introducció Breu introducció sobre LliureX Què és Linux? Breu història de Linux Què és GNU? Per què "GNU/Linux" en compte de "Linux"? Què és una distribució de GNU/Linux? Per què la Conselleria de Cultura, Educació i Esport crea una nova distribució GNU/Linux? LliureX: el manual d'usuari Convencions del document Els seus comentaris són importants Capítol 1. Introducció Sumari Breu introducció sobre LliureX Què és Linux? Breu història de Linux Què és GNU? Per què "GNU/Linux" en compte de "Linux"? Què és una distribució de GNU/Linux? Per què la Conselleria de Cultura, Educació i Esport crea una nova distribució GNU/Linux? LliureX: el manual d'usuari Convencions del document Els seus comentaris són importants Breu introducció sobre LliureX LliureX és un projecte de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana que té com a objectiu principal la introducció de les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC) en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. LliureX és una iniciativa de la Comunitat Valenciana que proporcionarà als centres educatius de Primària i Secundària un entorn bilingüe (valencià/ castellà) d'utilització de ferramentes informàtiques a les aules. La creació d'una distribució GNU/Linux, basada totalment en programari lliure, forma part del projecte LliureX. Què és Linux? Linux és un sistema operatiu que actua com un servici de comunicació entre el maquinari (l'equipament físic de l'ordinador) i el programari (les aplicacions que utilitza el maquinari) d'un ordinador. El nucli de Linux presenta totes les característiques d'un autèntic sistema operatiu. Algunes d'estes són: Multitasca Tècnica per a compartir un sol processador entre diversos treballs independents. Memòria virtual Permet un ús estés i repetitiu de la memòria principal de la computadora per a ampliar i optimitzar la seua utilització. Controladors TCP/IP ràpids Per a una comunicació veloç. Biblioteques compartides Per a permetre a les aplicacions compartir codi. Capacitat multiusuari Significa que molts usuaris poden utilitzar l'ordinador al mateix temps, cada un d'ells executant tasques diferents. Mode protegit Permet als programes accedir a la memòria física i protegix l'estabilitat del sistema. El nucli de Linux està subjecte als termes de la llicència pública general (GPL) http://es.gnu.org/licencias. La llicència GPL establix que el codi font ha de ser lliurement distribuït i que qualsevol persona pot fer-ne còpies per al seu propi ús, per a vendre'l o distribuir-lo (amb algunes restriccions). La major part del programari per a Linux està subjecte a la llicència GPL. Això no significa que tot el desenvolupament de programari, o tot el que siga portat a Linux, haja de tindre esta llicència. Més enllà de les llibertats que oferix Linux pel fet de ser programari lliure, el sistema inclou ferramentes bàsiques de seguretat, com SSL, xifratge, RSA/ DSA, tallafocs, empaquetadors tcp, sistemes fitxers criptogràfics, túnels IP, Kerberos, etc., i que, a més, són compatibles amb els patrons Unix amb més de dos dècades d'utilització i perfeccionament. Linux és reconegut com un dels sistemes operatius de major fiabilitat respecte a la seguretat dels sistemes d'ordinadors. Els servicis que oferix tenen unes crítiques excel·lents. Esmentem, com a exemple, el servidor de pàgines web Apache, el més usat en Internet (més del 60% dels servidors) per la velocitat i seguretat. Linux disposa de ferramentes d'alerta en casos d'atac, de manera que en diagnostica el tipus i actua en conseqüència, i d'esta manera pot generar esquemes de seguretat i reduïx al mínim la possibilitat de ser vulnerats. D'altra banda, Linux és molt estable i rarament necessita ser reiniciat. Una aplicació pot fallar en alguna ocasió, però no bloquejarà el sistema sencer. Breu història de Linux La història de Linux comença a Finlàndia (1991), quan l'estudiant de la Universitat d'Hèlsinki Linus B. Torvalds es va plantejar aprofitar millor els recursos del seu ordinador (un PC amb processador Intel 386) i hi va instal·lar una versió reduïda del sistema operatiu Unix (http://www.unix-systems.org) anomenada Minix. No obstant això, a causa de les limitacions del Minix, Linus va decidir reescriure algunes parts del sistema, amb la qual cosa li va afegir més funcionalitat. Posteriorment, Linus va decidir difondre el codi font per Internet, de manera gratuïta i amb el nom de Linux (contracció de Linus i Unix). La primera difusió de Linux va tindre lloc el mes d'agost de 1991. Era la versió 0.01. Esta primera versió era el que es podria anomenar un embrió; ni tan sols hi va haver anunci oficial. La primera versió "oficial", la 0.02, es va fer pública el 5 d'octubre de 1991. En esta nova versió ja es van incorporar alguns programes GNU http://www.gnu.org/home.es.html com l'intèrpret d'ordes Bash, el compilador GCC... En estes primeres versions, Linux era bastant limitat, però el fet que es difonguera el codi font per Internet, i totalment gratuït, va fer que cada vegada més persones començaren a col·laborar amb el projecte, de manera que ha arribat a centenars de col·laboradors que hi ha treballant en l'actualitat en els centenars de projectes GNU. La primera versió estable de Linux va ser la 1.0 i va aparéixer el mes de març de 1994. El número de versió associat al nucli té un sentit molt particular, ja que està lligat al seu desenvolupament. L'evolució de Linux s'efectua en dos fases: ● Fase de desenvolupament: l'estabilitat del nucli no està assegurada; és el moment on s'afig funcionalitat al nucli, optimitzacions, etc. En definitiva, és la fase en què es desenvolupa el nucli, i es caracteritza pel nom de versió imparella: 1.1 , 1.3... ● Fase d'estabilització: es tracta d'agafar el nucli desenvolupat en la fase anterior i fer que este siga com més estable millor. Ací les modificacions són mínimes; es tracta més de retocs i xicotets ajustos. Els nuclis estables tenen número de versió parell: 1.0, 1.2, 2.0, 2.4, 2.6... Actualment Linux és un sistema Unix complet i estable, que continua evolucionant i que cada dia guanya nous adeptes. Durant molts anys Linux va pertànyer, quasi per complet, al món universitari. Ara que Internet arriba a milions d'usuaris, Linux s'està estenent ràpidament, fins i tot en el món empresarial. Inicialment Linux es va dissenyar com un clònic d'Unix, distribuït lliurement per a funcionar en màquines PC amb processadors Intel 386, 486... En l'actualitat funciona sobre moltes altres plataformes, com els processadors Alpha, Sparc, Amiga, Atari, les màquines tipus MIPS i sobre PowerPC. És important saber que Linux respecta les especificacions POSIX http:// standards.ieee.org/regauth/posix/, però té també certes extensions de les versions System V i BSD d'Unix. Això simplifica notablement l'adaptació de programes desenvolupats inicialment per a altres sistemes Unix. El terme POSIX significa Portable Operating System Interface. Són unes normes definides pel IEEE http://www.ieee.org i estandarditzades per ANSI http:// www.ansi.org/ i ISO http://www.iso.ch/. POSIX permet tindre un codi font transportable. Gràcies a Internet, Linux ha tingut un creixement espectacular en els últims temps, fent que el projecte cada vegada tinga més col·laboradors i, d'eixa manera, fent el sistema cada vegada més potent. Cal recordar també que el terme Linux es referix al nucli del sistema (part que interactua amb el maquinari). Quan es parla de tot el conjunt que forma el nucli, i tots els altres projectes GNU (intèrprets d'ordes, compiladors, escriptoris i les diferents aplicacions en general ), s'està parlant ja del sistema operatiu GNU/Linux. Què és GNU? En 1984 i a causa de la llei antimonopoli existent als EUA, la restricció que impedia explotar comercialment UNIX va desaparéixer, i la primera mesura que es va deixar notar va ser la restricció en la distribució del codi font del sistema. Però eixe mateix any 1984, Richard M. Stallman va decidir iniciar el projecte GNU (GNU's Not UNIX), un projecte la finalitat del qual era proporcionar un sistema operatiu semblant a UNIX, però amb una llicència que impedira una 'tornada a la foscor' com la que va patir el mateix UNIX. Esta llicència es va anomenar GPL (GNU Public License) i conferix al programari la propietat de ser lliure i romandre lliure. Stallman va començar a construir una ferramenta fonamental per al sistema: el compilador per al llenguatge C (gcc, de GNU C Compiler). Esta ferramenta s'ha convertit en el nexe d'unió més important de tot el programari lliure. Amb el temps va ser el compilador utilitzat per Linus Torvalds per a desenvolupar el famós nucli Linux. Un percentatge molt alt de tot el codi associat al programari lliure està escrit en C. I, gràcies a Stallman, el compilador gcc (i la resta del sistema) podem dir que és patrimoni de la humanitat. Per què "GNU/Linux" en compte de "Linux"? Perquè d'eixa manera es reconeix explícitament que el sistema operatiu no solament és el nucli Linux, sinó que conté moltes altres ferramentes que es van escriure amb anterioritat i sense l'existència de les quals mai no hauria sigut possible construir-lo, ni tindre quelcom funcional en els ordinadors. Totes eixes ferramentes juntes formen el sistema GNU, que és com s'anomena el projecte per a construir un sistema operatiu totalment lliure iniciat a mitjans dels anys huitanta del segle XX per la Free Software Foundation (FSF http:// www.fsfeurope.org/index.es.html). De fet, el sistema GNU podria tindre en un futur pròxim altres nuclis, com el Hurd, amb els quals els usuaris podran triar entre sistemes GNU/Linux o GNU/Hurd. El que és realment important és disposar d'un sistema operatiu lliure, no el nucli, l'escriptori o el subsistema gràfic que porte (i que anirà canviant amb el temps). Què és una distribució de GNU/Linux? Una distribució GNU/Linux es definix com un conjunt de programes que permeten tant la instal·lació en l'ordinador del sistema operatiu Linux com el seu ús posterior. L'objectiu és facilitar la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema GNU/Linux. En general, una distribució conté el nucli, part central del sistema operatiu, i els programes necessaris per a la interacció amb el sistema. En l'actualitat hi ha una gran quantitat de distribucions, cada una creada per a satisfer unes necessitats concretes i amb un objectiu específic, com és la facilitat d'ús, la seguretat, la utilització per un col·lectiu determinat, etc. Les distribucions GNU/Linux estan completament preconfigurades segons les especificacions establides per l'organització que les crea, incloent-hi utilitats i instal·ladors. En l'actualitat, les distribucions GNU/Linux més conegudes (RedHat, SuSE, Caldera, Mandrake) són empreses que competixen entre si per incloure l'últim programari, a vegades també programari propietari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts sense a penes preguntes. Entre les distribucions de GNU/Linux, destaca el projecte Debian. Debian naix com una iniciativa no comercial amb un model de desenvolupament obert, finançada al principi per la Free Software Foundation (FSF), encara que després s'independitza d'esta i va més enllà del mateix sistema GNU/Linux. És l'única de les grans distribucions que no té interessos comercials ni empresarials. Són els seus mateixos usuaris, molt actius, els qui mantenen la distribució de manera comunitària, incloent-hi totes les estructures de decisió i de funcionament. Un dels seus objectius és recopilar, difondre i promoure l'ús del programari lliure. Reunix el major catàleg de programari lliure, tots els seus paquets provats, mantinguts i documentats per desenvolupadors voluntaris. Per què la Conselleria de Cultura, Educació i Esport crea una nova distribució GNU/Linux? La necessitat de crear una distribució específica per al sistema educatiu de la Comunitat Valenciana ve donada per les seues característiques, objectius i àmbit d'utilització. D'altra banda, l'Administració educativa no ha d'afavorir interessos empresarials concrets proposant una distribució comercial de GNU/ Linux de les ja existents. LliureX és la primera distribució de GNU/Linux (basada en Debian GNU/Linux) disponible en valencià i castellà. Amb esta distribució es pretén acostar les noves tecnologies i, en definitiva, els nous sistemes d'aprenentatge a tot el col·lectiu educatiu de Primària i Secundària de la Comunitat Valenciana. Altres característiques importants de LliureX són: 1. Entorn amigable que facilita la utilització i l'aprenentatge. 2. Inclou paquets de programes que comprenen totes les àrees educatives, com Matemàtiques, Llengua, Física, Coneixement del Medi, etc. dels diferents nivells de l'ensenyament obligatori. 3. Possibilitat d'utilització sense instal·lació prèvia (Live-CD); d'eixa manera es pot mantindre l'estructura de l'aula informàtica. 4. Facilitat d'instal·lació, manteniment i actualització del programari. 5. Funcionament de l'aula amb una estructura client-servidor que permet un major control de l'aula respecte a l'autenticació d'usuaris, clonació de màquines, manteniment del programari d'aplicació, etc. 6. Possibilitat de fer còpies i redistribuir LliureX de manera gratuïta. Amb tot això es pretén aconseguir que la utilització de les noves tecnologies a les aules de la Comunitat Valenciana es convertisca en una realitat. LliureX és una aposta de futur de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport que busca la integració, la innovació i la difusió de la societat de la informació en l'àmbit educatiu. LliureX: el manual d'usuari El manual està dissenyat per a ajudar els usuaris novells a navegar i a utilitzar les diferents ferramentes incloses en la distribució LliureX. Un dels objectius fonamentals del manual d'usuari és facilitar la tasca de coneixement, d'ús i d'aprenentatge de la distribució LliureX. No obstant això, s'ha de tindre sempre present que els mètodes, els mecanismes de treball i les mateixes ferramentes diferixen de les utilitzades per altres sistemes operatius. Per tant, és aconsellable acostar-se a LliureX amb una mentalitat oberta, veient la distribució com una alternativa completa i real. El manual d'usuari conté informació sobre totes les operacions bàsiques per a la majoria dels usuaris. Dóna una visió completa de la utilització de LliureX a nivell d'usuari, explicant amb detall el funcionament de les ferramentes i incloent-hi captures de pantalles útils per al seguiment de l'explicació. El manual preveu la utilització de dispositius d'emmagatzemament extern com són els disquets, CD, CD-RW i DVD. Configuracions bàsiques, com el teclat, la data i l'hora del sistema. La connexió a Internet i els diferents navegadors web inclosos. Utilització de ferramentes ofimàtiques, com el paquet de programes OpenOffice.org complet. Utilització de programari per a disseny gràfic, multimèdia, aplicacions educatives, etc. La gamma de ferramentes incloses en LliureX és extensa. De totes estes s'inclou suport suficient a l'usuari perquè la utilització de les dites aplicacions puga ser abordada per l'usuari amb garantia d'èxit, però deixant al seu criteri i estudi l'aprofundiment en aquelles que puguen ser d'interés particular. Es recomana la utilització del sistema des de l'entorn gràfic. LliureX inclou l'escriptori GNOME i en documenta la utilització i la configuració. La utilització del sistema des de la línia d'ordes és preferible deixar-la per a usuaris experimentats (administradors d'aula), ja que es podria danyar el sistema involuntàriament. Convencions del document Al llegir el manual d'usuari de LliureX es comprovarà que determinades paraules estan representades utilitzant tipus de lletra, grandària i estil diferents. D'esta manera es pretén associar totes les paraules que tenen una mateixa representació a una categoria específica. Este mecanisme facilita la identificació i la funcionalitat del terme. Tipus de paraules: Synaptic Indica que el terme identifica una aplicació d'usuari. Opció de menú Indica que el terme identifica una opció de menú. General Indica que el terme identifica una pestanya en un quadre de diàleg. fitxer.txt Indica que el terme identifica un fitxer. /home/lliurex/fitxer.txt Indica que el terme identifica un camí complet (camí absolut) fins al fitxer especificat. ./fitxer.txt Indica que el terme identifica un camí relatiu al directori actual fins al fitxer especificat. ../fitxer.txt Indica que el terme identifica un camí relatiu al directori pare (immediat anterior) fins al fitxer especificat. \n Indica que el terme identifica una seqüència d'escapament, número de versió, caràcters especials en general, sigles... gzip Indica que el terme identifica una orde llançada en línia d'orde. Ctrl+M Indica que el terme identifica una combinació de tecles. En l'exemple: tecla Ctrl i tecla M. A més d'estes convencions, en el manual hi ha un altre tipus de mecanismes per a cridar l'atenció de l'usuari en determinades circumstàncies. Hi ha també categories, i entre estes, tenim: Nota: per a aclariments sobre el tema tractat. Truc: per a trucs, tecles ràpides, etc. Atenció: per a avisar sobre detalls d'interés. Els seus comentaris són importants Si al llegir el manual detecta algun error d'impressió, o si té idees per a la millora, en qualsevol sentit, d'este manual, acceptem de bon grat els seus comentaris i suggeriments. Amb esta finalitat, per favor, contacte amb nosaltres per mitjà de la pàgina web http://www.lliurex.es/, indicant clarament els suggeriments i, en el cas d'errors, el capítol i la secció en què s'han detectat. Li agraïm, per avançat, la seua col·laboració. Començant amb LliureX Sumari 2. Començant amb LliureX Termes bàsics Connexió al sistema Iniciar una connexió Connexió gràfica Documentació i ajuda Pàgines man Pàgines Info Documents HOWTO Desconnexió del sistema Configuració del teclat Capítol 2. Començant amb LliureX Sumari Termes bàsics Connexió al sistema Iniciar una connexió Connexió gràfica Documentació i ajuda Pàgines man Pàgines Info Documents HOWTO Desconnexió del sistema Configuració del teclat Termes bàsics En este punt s'inclou una llista de termes bàsics, amb les corresponents descripcions, que seran de gran utilitat per al correcte seguiment del manual. És convenient no obviar la seua lectura, sobretot per a aquells usuaris que estiguen iniciant el contacte amb la informàtica en general. ● Orde: instrucció que es dóna a l'ordinador amb el teclat o amb el ratolí. ● Línia d'ordes: en mode intèrpret d'ordes (en un terminal de text), lloc on es tecleja l'orde. ● Fitxer: tècnicament un fitxer és una seqüència de bytes de dades que residix en algun suport estable, com pot ser un disquet, CD-ROM o un disc dur. Cada fitxer té associat un nom, un contingut, un lloc d'ubicació i d'informació de tipus administratiu, com ara propietari, grandària i permisos. El contingut d'un fitxer pot ser text, programes font, programes executables, imatges, sons i altres. ● Directori/carpeta: els fitxers s'agrupen en directoris. Un directori és un fitxer que conté una llista de noms de fitxer i informació sobre estos. Dins del sistema de fitxers, un directori és una localització (camí) capaç de contindre altres directoris o fitxers. Dos fitxers que es troben en un directori diferent poden tindre el mateix nom sense confondre's. ● Interfície gràfica de l'usuari (GUI): terme utilitzat per a referir-se a les finestres interactives, icones, menús i panells que permeten a l'usuari executar accions, com iniciar aplicacions i obrir fitxers usant el ratolí o el teclat. ● Escriptori gràfic: localització de les icones de Carpeta d'inici d'usuari, Comenceu ací, Paperera... L'usuari pot personalitzar el seu escriptori col·locant fons especials, colors i fotos. ● Icones: xicotetes imatges que representen una aplicació, carpetes, accessos directes o recursos del sistema (com ara una unitat de disquet). Les icones llançadores normalment es referixen a accessos directes a aplicacions. ● Pàgines del manual i Pàgines d'informació: l'orde man (abreviació per a manual) i l'orde info proporcionen informació sobre l'orde o fitxer que se li indique a continuació. Les pàgines d'informació (Info pages) donen informació detallada, mentres que les pàgines man tendixen a ser més breus i donar menys explicacions. Per exemple, per a llegir la pàgina del manual de l'orde vi, s'ha d'escriure $ man vi en l'intèrpret d'ordes. Per a tancar les pàgines man o info, s'ha de prémer q. ● Panell: barra de ferramentes de l'entorn GUI que normalment es troba en la part de baix de l'escriptori. El panell conté el botó Menú LliureX i les icones d'accessos directes que arranquen els programes generalment més utilitzats. També es poden personalitzar els panells per a ajustar-se a les necessitats de l'usuari. ● Superusuari (root): el compte del superusuari es crea en el procés d'instal·lació. Superusuari és un usuari especial que té accés a tot el sistema. Per exemple, per a les tasques d'administració del sistema és necessari connectar-se com a superusuari. Amb els comptes d'usuari que es creen durant la instal·lació es poden realitzar tasques típiques d'usuari que no requerixen ser superusuari. D'esta manera es reduïx el risc de danyar el sistema operatiu o les aplicacions. ● Intèrpret d'ordes: interfície en forma de línia d'ordes que permet la comunicació de l'usuari amb el sistema operatiu. L'intèrpret d'ordes executa les ordes que l'usuari introduïx i les passa al sistema operatiu. Figura 2.1. L'intèrpret i la línia d'ordes L'intèrpret i la línia d'ordes ● Sistema X Window: identifica la interfície gràfica d'usuari. Quan s'està "en les X" o s'estan "executant les X", s'està treballant en una GUI en lloc de la consola. Connexió al sistema Iniciar una connexió Quan l'usuari encén l'ordinador, la primera pantalla que apareix és la corresponent al tipus d'arrancada. Hi ha disponibles tres tipus d'arrancada: 1. Mode client estàndard: si l'usuari no tecleja res, passat un cert temps el sistema efectua una arrancada local. És a dir, arranca des del disc dur local. Este serà el sistema d'arrancada normal. 2. Mode arrancada des del servidor: es realitza una arrancada des de la xarxa sense utilització del disc dur local. El sistema treballa directament sobre el servidor d'aula. S'utilitza quan el sistema local presente algun tipus de problema o fallada o en cas que l'equip siga antic. D'eixa manera es garantix el funcionament de l'equip fins que s'esmenen les deficiències. Oferix l'opció de seleccionar la resolució. 3. Altres sistemes operatius: des d'esta opció s'executen altres sistemes operatius, com Windows. Esta primera pantalla que es presenta a l'usuari és el menú del gestor d'arrancada GNU GRUB (Grand Unified Bootloader). Este programa és el que permet la selecció del sistema operatiu que es vol arrancar en l'ordinador. Figura 2.2. Pantalla del GRUB Pantalla del GRUB Connexió gràfica Després de seleccionar el sistema operatiu LliureX, apareix una pantalla gràfica de connexió de l'usuari al sistema. En este punt l'usuari ha d'introduir el nom d'usuari i la contrasenya. Si ambdós són correctes, és a dir, si el nom d'usuari existix en el sistema i la contrasenya donada és la correcta, l'usuari entra en el sistema visualitzant el seu escriptori personal. Figura 2.3. Escriptori gràfic Escriptori gràfic És important tindre en compte que el superusuari o administrador no s'ha de connectar mai des de l'entorn gràfic. Per seguretat es recomana efectuar les tasques administratives bé en mode text, bé utilitzant l'orde su en el moment necessari (també hi ha l'orde gksu, que oferix un entorn gràfic per a su). Una vegada acabada l'acció administrativa, s'ha d'executar l'orde exit. Des de l'escriptori gràfic es pot llançar un terminal de text des de la qual es poden executar ordes per a l'intèrpret d'ordes. Per a obrir un terminal de text s'ha de seleccionar: Menú LliureX -> Ferramentes del sistema -> Terminal. És possible també obrir un terminal des de l'escriptori polsant el botó dret del ratolí i seleccionant l'opció: Obri un terminal (vegeu la figura 2.1). Per a eixir del terminal s'ha de fer clic sobre la X del cantó superior dret de la finestra del terminal, executar l'orde exit o polsar la combinació de tecles Ctrl+d. Documentació i ajuda GNU/Linux disposa de diferents mecanismes per a l'obtenció de la informació necessària per a l'usuari. A més del present manual d'usuari de LliureX, l'usuari disposa de: Pàgines de manual (man) Són documents que descriuen amb detall el funcionament d'aplicacions i l'estructura de fitxers de configuració importants del sistema. Pàgines Info (info) Format de documentació més complet que documenta alguns programes. Fitxers d'ajuda de les aplicacions Documentació de cada aplicació i que porta incorporada la mateixa aplicació. Normalment s'hi accedix per mitjà del menú Ajuda. Pàgines man El sistema Linux incorpora pàgines de manual per a les ordes, utilitats, aplicacions, fitxers... Estes pàgines estan estructurades en seccions, cada una de les quals comprén la informació relativa a un tipus d'argument. Les diferents seccions de man són les següents: Taula 2.1. Seccions de l'orde man ┌──────┬────────────────────────────────────────────────────┐ │Secció│ Descripció │ ├──────┼────────────────────────────────────────────────────┤ │ 1 │Programes executables i ordes de l'intèrpret d'ordes│ ├──────┼────────────────────────────────────────────────────┤ │ 2 │Cridades al sistema │ ├──────┼────────────────────────────────────────────────────┤ │ 3 │Cridades a funcions de biblioteca │ ├──────┼────────────────────────────────────────────────────┤ │ 4 │Fitxers especials │ ├──────┼────────────────────────────────────────────────────┤ │ 5 │Formats de fitxers i convencions │ ├──────┼────────────────────────────────────────────────────┤ │ 6 │Jocs │ ├──────┼────────────────────────────────────────────────────┤ │ 7 │Paquets de macros i convencions │ ├──────┼────────────────────────────────────────────────────┤ │ 8 │Ordes que ha d'executar el superusuari │ ├──────┼────────────────────────────────────────────────────┤ │ 9 │Funcions del nucli │ └──────┴────────────────────────────────────────────────────┘ L'accés a les pàgines man es pot fer des d'un terminal, executant l'orde man. Per exemple, es vol disposar de la documentació relativa a l'orde date. S'hauria d'escriure en la línia d'ordes: $ man date. Es visualitza una pantalla similar a la següent: Important Quan s'escriu una orde s'ha de tindre en compte que els símbols $ o # fan referència a l'indicador del sistema i, per tant, no cal teclejar-los. El símbol $ es correspon amb l'indicador del sistema per a l'usuari i el símbol # es correspon amb l'indicador del sistema per a l'administrador del sistema. Figura 2.4. Pàgina de manual de l'orde date Pàgina de manual de l'orde date Normalment s'han d'utilitzar les seccions 1, 5, 7 i 8. Si es vol fer referència a la secció, la forma de fer-ho és: $ man núm. secció programa. Exemple: $ man 1 date. Per a navegar dins de la pàgina del manual s'han d'utilitzar les tecles Av Pàg i Re Pàg. També es pot utilitzar la Barra espaiadora per a moure una pàgina avall i B per a moure una pàgina amunt. Per a eixir de la pàgina de manual, s'ha de prémer Q. Si el que es vol és buscar una determinada paraula dins del text mostrat per man, s'ha d'utilitzar la tecla / seguida de la paraula que es vol buscar. Les coincidències queden remarcades i amb la tecla n es poden anar recorrent de manera seqüencial. Si el que es vol és conéixer més a fons el funcionament de l'orde man, s'ha d'escriure en el terminal: $ man man. Opcions interessants de man: $ man -a programa $ man -k programa ● -a indica que es mostren totes les seccions del manual que tinguen referències al programa. Per exemple, man -a man torna totes les entrades de man, no solament la de la secció 1. ● -k s'utilitza per a trobar quin programa fa alguna cosa. Per exemple, man -k date torna tots els programes relacionats amb la paraula date en la seua descripció, amb les corresponents seccions, i una explicació de per a què servix cada un. Altres ordes relacionades amb la recerca d'informació són les següents: ● whatis nom_orde: mostra una breu descripció de l'orde. ● apropos paraula_clau: localitza pàgines de man relacionades amb la paraula clau. És equivalent a man -k. ● locate patró: localitza noms de fitxers o directoris en el nostre sistema que coincidisquen amb el patró donat. Pàgines Info Info és el format de documentació del projecte GNU. És més flexible que les pàgines man. Normalment la documentació en format info està millor escrita i més estructurada. Consta d'un conjunt de manuals que documenten alguns programes. Per a consultar-los en pantalla s'ha d'executar l'orde info seguida del nom del manual que es vulga consultar. Si només es tecleja info, s'entra en l'índex dels manuals disponibles. També hi ha front-end gràfics per l'orde info, per exemple tkinfo. En el directori /usr/share/doc hi ha també una gran quantitat d'informació sobre la majoria dels programes instal·lats. Esta documentació pot vindre donada per un senzill fitxer README i una nota de copyright o més àmplia en format HTML o PostScript (entre altres). Si només és un fitxer README, normalment es pot trobar una URL del programa en què hi haja més informació sobre este programa. L'accés a la documentació HTML disponible està centralitzat per mitjà de l'orde dhelp, que permet accedir-hi de manera senzilla. Documents HOWTO Els documents HOWTO (COM ES FA) són com tutorials que contenen informació relativa a la descripció, configuració i posada al punt de servicis del sistema, perifèrics, programes, etc. Són creats per usuaris experimentats que han realitzat les proves necessàries fins a aconseguir el seu funcionament i que han decidit posar a disposició dels altres usuaris. Els HOWTO en format HTML estan ubicats en /usr/share/doc/HOWTO/es/HOWTO i, per tant, disponibles des de qualsevol navegador web com Mozilla Firefox o Epiphany (vegeu els capítols 12 i 13). Desconnexió del sistema Per a acabar la sessió gràfica i tancar el sistema, s'ha de seleccionar: Menú Accions -> Ix. Apareix la pantalla següent: Figura 2.5. Ix de la sessió Ix de la sessió S'ha de triar l'opció que interesse (Ix de la sessió, Para l'ordinador o Torna a arrancar l'ordinador) i polsar D'acord. Hi ha la possibilitat de guardar la configuració de l'escriptori i també de qualsevol programa que s'estiga executant. Per a això, s'ha de seleccionar la casella de Guarda la configuració actual. Depenent del tipus d'ordinador, al tancar el sistema s'apagarà de forma automàtica. I si no és així, apareixerà el missatge System halted indicant que l'equip pot ser apagat. Configuració del teclat L'accés a la configuració de teclat es fa mitjançant l'opció de menú: Menú LliureX -> Preferències de l'escriptori -> Teclat. S'obri la finestra següent de propietats del teclat: Figura 2.6. Preferències del teclat Preferències del teclat La finestra mostrada de Preferències del teclat té quatre pestanyes: ● Teclat: permet programar la repetició de tecles i la velocitat de parpelleig del cursor. ● Descans d'escriptura: permet el bloqueig del teclat cada "x" minuts amb una duració de "y" minuts, i d'eixa manera força un descans en el treball. ● Distribucions: permet seleccionar el model de teclat (Generic 105-key (Intl)PC), així com la distribució (Spanish). Figura 2.7. Configura el teclat: distribucions Configura el teclat: distribucions ● Opcions de distribució: permet seleccionar opcions, agrupades per tipus de funcionalitat, que amplien o concreten el funcionament del teclat. L'entorn d'escriptori GNOME 2.8 Sumari 3. L'escriptori GNOME Introducció Components de l'escriptori GNOME Quadres Propietats del quadre Els menús Introducció als menús de GNOME Editar menús Finestres Manipulació de finestres Els espais de treball de GNOME 4. Personalització de l'escriptori GNOME Introducció Accessibilitat Avançades Administració de fitxers Dreceres de tecles Fons de l'escriptori Preferències del menú i la Barra de ferramentes Servidor intermediari de la xarxa Ratolí Resolució de la pantalla So Teclat Tema Tipus de lletra Finestres 5. Les sessions en l'escriptori GNOME Iniciant una sessió Iniciar una sessió Canviar l'idioma de treball per a la sessió Bloquejar la pantalla Personalitzar la sessió Guardar els canvis de la sessió 6. Gestor de fitxers Nautilus Introducció al gestor de fitxers Nautilus Explorant fitxers Finestra d'exploració de fitxers Components de la finestra d'Exploració de fitxers Panell de visualització Components de visualització Panell lateral Mostrar i ocultar components de la finestra d'exploració de fitxers Mostrar la carpeta inici Mostrar una carpeta Usar l'historial de navegació Navegar per fitxers i carpetes com objectes Gestió de fitxers Copiar i moure fitxers o carpetes Selecció múltiple de fitxers i carpetes Reanomenar un fitxer o carpeta Suprimir un fitxer o carpeta Canviar els permisos dels fitxers i carpetes Per a obtindre més informació Enllaços d'interés 7. Ferramenta de gravació de CD/DVD: GnomeBaker Introducció al GnomeBaker Arrancada del GnomeBaker Quan s'arranca el GnomeBaker Utilització Creació d'un CD de dades Creació d'un CD d'àudio Còpia d'un CD de dades Copiar un CD d'àudio Netejar un CD-RW Gravar una imatge ISO Preferències Preferències principals Per a obtindre més informació Enllaços d'interés Capítol 3. L'escriptori GNOME Sumari Introducció Components de l'escriptori GNOME Quadres Propietats del quadre Els menús Introducció als menús de GNOME Editar menús Finestres Manipulació de finestres Els espais de treball de GNOME Introducció La versió documentada de GNOME és la 2.8. GNOME és un escriptori de treball que permet als usuaris la utilització i configuració senzilla del sistema des d'una interfície gràfica. GNOME inclou: ● Panell: permet llançar aplicacions i presentar l'estat de funcionament del sistema. ● Escriptori: s'hi obrin les aplicacions que permeten la seua utilització. ● Aplicacions i ferramentes d'escriptori. GNOME és programari lliure, amb el codi font disponible lliurement i desenvolupat per un gran nombre de programadors en tot el món. La pàgina web oficial del projecte GNOME a Espanya es troba en http://www.es.gnome.org/. GNOME és altament configurable, de manera que permet personalitzar l'aspecte de l'escriptori. El gestor de sessions de GNOME recorda la configuració prèvia, i manté les preferències establides. GNOME suporta gran quantitat d'idiomes, i pot afegir-ne més sense canviar el programari. GNOME presenta també avantatges per als programadors, ja que no necessiten comprar una llicència de programari per a fer compatibles les aplicacions comercials que estos generen. A més, les aplicacions GNOME es poden desenvolupar en diversos llenguatges de programació, per la qual cosa el programador no té esta limitació. GNOME és un acrònim de 'GNU Network Object Model Environment', entorn de treball en xarxa orientat a objectes, per la qual cosa GNOME forma part del projecte més ampli GNU. L'aspecte de l'escriptori GNOME 2.8, personalitzat per a LliureX, és el següent: Figura 3.1. Escriptori GNOME Escriptori GNOME Per defecte, l'escriptori inclou les icones següents: ● La carpeta d'inici de l'usuari: a l'obrir s'accedix al directori on està emmagatzemada tota la informació relativa a l'usuari. ● La paperera: on s'emmagatzemen els elements eliminats del sistema i que són susceptibles de recuperació. ● Ordinador: permet accedir als diferents elements pertanyents al maquinari de l'ordinador, inclosa la xarxa si hi ha instal·lat un protocol adequat, com SMB. L'usuari pot crear un icona llançadora de qualsevol aplicació (compatible GNOME) que li interesse, i polsant dos vegades la icona l'executarà; polsant-la amb el botó dret es poden veure les propietats o altres característiques de l'enllaç. Tot el que hi ha en l'escriptori està emmagatzemat en el directori /home/ nom_usuari/Desktop Components de l'escriptori GNOME La barra inferior de l'escriptori és un quadre de GNOME. A continuació s'explica amb detall. En el cantó esquerre hi ha el botó principal amb el ratolí de Lliurex i el text Aplicacions, el qual permet accedir a un menú amb les aplicacions del sistema. Este botó s'anomena Menú LliureX o Menú Aplicacions Al costat hi ha el botó Accions, que mostra un menú amb diverses accions a executar, com ara Ix o Bloqueja la pantalla. L'espai comprés entre la vora superior i el quadre inferior és el que es coneix amb el nom d'Escriptori. En este escriptori se situen les icones de les aplicacions o elements utilitzats amb més freqüència. La forma d'accedir a estes aplicacions és fent doble clic sobre la icona. En funció del tipus d'element, l'acció realitzada és diferent. ● Si l'element és una aplicació, l'executa. ● Si l'element són dades, arranca el programa establit per defecte, per a obrir estes dades. ● Si l'element és un directori, arranca el navegador de fitxers per defecte, Nautilus, i mostra el contingut del directori. És el cas de la icona Carpeta d'inici. A l'obrir una finestra d'aplicació, apareixen els botons que permeten controlar la finestra: minimitzar, maximitzar i tancar la finestra. Es pot configurar la seua aparença: Menú Aplicacions -> Preferències d'escriptori -> Tema -> Detalls del tema -> Contorn de la finestra. Atenció Per defecte, a l'instal·lar el client LliureX l'escriptori GNOME porta el tema LliureX. Figura 3.2. Menú Aplicacions Menú Aplicacions Quadres La barra inferior és el quadre del GNOME. Actua com a depòsit del menú principal, menús d'usuari, llançadores d'aplicacions, conjunt de miniaplicacions o complements que s'han establit, etc. El quadre és altament configurable. Permet personalitzar l'aspecte i l'aparença fàcilment, de manera ràpida i senzilla. Per exemple, afegir i llevar objectes perquè s'adapten a les necessitats i les preferències de l'usuari. Poden haver-hi múltiples quadres, cada un amb l'aparença, les propietats i els continguts propis. Esta flexibilitat permet crear un entorn d'escriptori personalitzat. Els quadres es poden situar de manera horitzontal o vertical, com es preferisca (propietats del quadre). El quadre pot contindre els objectes següents: ● Menús: els menús són llistes d'elements des dels quals es pot arrancar una aplicació, executar una orde o obrir un submenú. En la figura apareix el Menú Aplicacions (menú principal). Este menú proporciona accés a la majoria de les aplicacions, ordes i opcions de configuració disponibles en el GNOME. ● Llançadors: els llançadors són botons que arranquen una aplicació o executen una orde quan es polsa el botó esquerre del ratolí. Per exemple: per a incloure un llançador en el quadre cal situar-se sobre este, en una zona 'neta' i polsar el botó dret del ratolí. S'obri un menú amb l'opció + Afig al quadre. Cal obrir esta opció i anar a Llançador d'aplicació personalitzat. Després cal assignar un nom, aplicació (firefox) i icona i guardar. En el quadre apareix la icona que arranca l'aplicació Mozilla-Firefox (navegador web). L'aspecte del quadre passa a ser el següent: Figura 3.3. Panell inferior del GNOME (LliureX) Panell inferior del GNOME (LliureX) Les entrades de menú són també llançadors, per la qual cosa des del mateix menú es poden afegir llançadors al quadre fent clic dret en l'entrada de menú desitjada. ● Miniaplicacions: Les miniaplicacions són aplicacions que s'executen ocupant una xicoteta part del quadre i que aporten funcionalitat afegida al sistema. Fent clic amb el botó dret sobre el quadre i seleccionant l'opció Afig al quadre, es mostra una finestra amb les miniaplicacions i els elements disponibles. Fent doble clic sobre la miniaplicació que es vol, esta es mostra en el quadre. Figura 3.4. Afig elements Afig elements ● Calaixos: són extensions del quadre que es poden obrir o tancar polsant el botó esquerre del ratolí sobre la icona. Poden contindre qualsevol cosa que puga contindre el quadre, incloent-hi llançadors, miniaplicacions, altres calaixos. Generalment s'usen els calaixos per a recollir múltiples llançadors relacionats entre si d'alguna manera, com, per exemple, diferents aplicacions d'oficina de GNOME. D'esta manera els calaixos del quadre són una extensió del mateix quadre. S'hi afigen com un element del quadre més. Propietats del quadre Els quadres són configurables. Es poden modificar certes propietats: sobre el quadre, botó dret, Propietats. Figura 3.5. Propietats del quadre Propietats del quadre En les propietats del quadre hi ha dos pestanyes: General i Fons. En la pestanya General s'establix un nom per al quadre i a més: ● Orientació: es pot modificar l'orientació, que pot ser superior, dreta, esquerra o inferior. És possible modificar també la posició, simplement punxant i arrossegant el quadre a la posició desitjada i soltant. ● Grandària del quadre en píxels que determina l'ample del quadre: per defecte són 32 píxels. Si l'usuari disposa de pantalla d'alta resolució es pot incrementar la grandària dels quadres. El canvi de grandària del quadre redimensiona automàticament les icones del quadre i intenta que totes les miniaplicacions incorporades al quadre també s'adeqüen. Si no fóra possible, llavors el quadre adequa la grandària per a acollir totes les miniaplicacions. ● Oculta automàticament: es pot decidir que el quadre s'oculte de manera automàtica quan el ratolí no hi estiga al damunt. ● S'hi poden afegir botons que permeten mostrar/ocultar el quadre, així com indicar que estos botons mostren una fletxa. Figura 3.6. Fons del quadre Fons del quadre En la pestanya Fons es pot establir el fons del sistema com a fons del quadre, assignar un color i un estil per al fons i assignar una imatge de fons, que es pot localitzar mitjançant el botó Examina. És possible, també, modificar la imatge de fons punxant sobre una imatge i soltant-la sobre el quadre. Automàticament queda establida com a imatge de fons del quadre. Els menús Introducció als menús de GNOME És possible accedir a totes les funcions de l'escriptori de GNOME a través dels menús. Els quadres contenen menús i, per tant, és possible utilitzar una combinació de menús i quadres per a realitzar tasques. Estan disponibles els menús següents: ● Barra de menús: s'identifica pel ratolí de Lliurex. És el menú que ve per defecte en Lliurex i des d'este es pot accedir directament a Aplicacions i Accions. Figura 3.7. Aplicacions i Accions Aplicacions i Accions ● Menú principal: s'identifica pel ratolí de Lliurex. Des d'este es pot accedir als elements del menú d'Aplicacions, Accions, menús de Debian, etc. Es pot incorporar al quadre com a miniaplicació. En el cas de LliureX el menú principal es correspon amb la icona: ● Menú Aplicacions: permet l'accés a altres menús que llancen aplicacions agrupades per funcionalitat, llança l'ajuda o la personalització de l'escriptori. ● Menú Accions: permet l'execució de programes, recerques, captures de pantalla, acabar sessió... ● Menú d'Escriptori: és un menú contextual al qual s'accedix polsant el botó dret del ratolí sobre l'escriptori. Des d'este menú es pot obrir una terminal, crear un llançador, crear una carpeta, canviar algunes propietats, etc. Figura 3.8. Menú Escriptori Menú Escriptori Editar menús És possible fer modificacions sobre els continguts dels menús d'Aplicacions i Preferències de l'escriptori. L'edició d'estos menús es pot fer des del mateix menú o des del navegador de fitxers Nautilus: ● Edició amb Nautilus. S'ha d'accedir a les URL's següents: Taula 3.1. Edició amb Nautilus ┌───────────────────────┬────────────────┐ │ Menú │ URL │ ├───────────────────────┼────────────────┤ │Aplicacions │applications:///│ ├───────────────────────┼────────────────┤ │Preferències Escriptori│preferences:/// │ └───────────────────────┴────────────────┘ Per a afegir un nou element al menú Aplicacions, sobre la pantalla anterior, s'ha de polsar el botó dret del ratolí i crear una nova carpeta. S'obri una carpeta sense títol. Per a assignar un nom: Nou menú. En Propietats s'assigna una icona. Per a afegir un llançador al nou menú: cal seleccionar la carpeta creada i fer-hi doble clic. Apareix la carpeta buida. Amb el botó dret cal fer clic en Afig llançador: Figura 3.9. Afig llançador en nou menú Afig llançador en nou menú Assignar les propietats al llançador: nom, orde associada, tipus, icona... D'acord. Per a editar les propietats d'un menú: ● Polsar el botó dret del ratolí sobre el menú que es vol editar. ● Seleccione Propietats. S'obri un quadre de diàleg amb quatre pestanyes. ● És possible modificar el nom del menú, l'icona associada, l'emblema triat (opcional). ● D'acord. Si vol col·locar un element de menú en el quadre, es pot arrossegar i soltar des del menú fins al quadre i este hi col·locarà un llançador amb totes la propietats necessàries. Si preferix no usar la funció d'arrossegar i soltar, pot també polsar el botó dret sobre l'element de menú i triar, del menú desplegable, l'opció Afig este llançador al quadre. Finestres És possible tindre diverses finestres obertes simultàniament en l'escriptori GNOME. Cada finestra té un marc i sobre este estan definits els controls actius que actuen sobre la finestra. Hi ha dos tipus de finestres: ● Finestres d'aplicació: quan s'executa una aplicació, la seua finestra associada està rodejada per una vora. La part superior d'esta vora conté la barra del títol. Esta barra de títol conté, al seu torn, botons que permeten manipular la finestra. Per exemple, obrir el Menú finestra o tancar la finestra. ● Finestres de diàleg: estes finestres estan associades a processos interactius. Una finestra de diàleg consistix en un marc de finestra i un quadre interactiu que proporciona informació i controls per a l'usuari. El marc d'una finestra de diàleg conté botons per a activar l'obertura i el tancament de la finestra de diàleg. Manipulació de finestres En ambdós tipus de finestres és possible executar diverses accions. La major part dels elements de control estan situats en la vora superior del marc de la finestra. La figura següent mostra els elements típics d'una finestra d'aplicació: Figura 3.10. Vora superior d'una finestra d'aplicació Vora superior d'una finestra d'aplicació Taula 3.2. Controls actius del marc de la finestra: ┌──────────────────────┬─────────────────────┐ │ Controls actius │ Descripció │ ├──────────────────────┼─────────────────────┤ │Botó Menú finestra │Obri el Menú finestra│ ├──────────────────────┼─────────────────────┤ │Botó Minimitza │Minimitza la finestra│ ├──────────────────────┼─────────────────────┤ │Botó Maximitza │Maximitza la finestra│ ├──────────────────────┼─────────────────────┤ │Botó Tanca la finestra│Tanca la finestra │ └──────────────────────┴─────────────────────┘ Per a canviar la grandària de la finestra cal situar-se sobre la vora de la finestra i quan aparega una fletxa apuntant a la vora es pot, amb el ratolí, ampliar i/o reduir la grandària de la finestra. Passar el focus a una finestra consistix a activar-la (situar-se sobre la finestra) i, a més, localitzar el ratolí i el teclat sobre algun camp d'entrada de dades. Només pot estar el focus en una finestra al mateix temps. La finestra que tinga el focus té una aparença diferent, es veu en primer pla i els colors actius. Els espais de treball de GNOME L'escriptori de GNOME està dividit en quatre subescriptoris o espais de treball (workspaces). Només en pot estar actiu un al mateix temps. Un espai de treball és una àrea delimitada en la qual l'usuari pot treballar. És com tindre diverses taules de treball disponibles. En cada un dels espais de treball l'usuari pot tindre obertes finestres amb els seus treballs. Cada un dels espais de treball té la mateixa aparença d'escriptori. Els mateixos quadres, els mateixos menús. No obstant això, l'usuari pot executar-hi diferents aplicacions i obrir diferents finestres. D'esta manera l'usuari pot organitzar els treballs en els diferents espais de treball. La figura següent mostra l'aspecte de la miniaplicació associada als espais de treball: Figura 3.11. Espais de treball Espais de treball Canviar d'espai de treball és tan senzill com fer clic sobre la finestra associada en la miniaplicació. És possible també augmentar el nombre d'espais de treball definits. S'ha de polsar el botó dret del ratolí sobre la miniaplicació i anar a Preferències. Ací es pot establir el número i el nom dels espais de treball. Si se selecciona Visualitza el nom de l'espai de treball s'amplia la grandària de la finestra i de la miniaplicació completa, i es poden ocultar, d'eixa manera, altres miniaplicions interessants del quadre superior. Per a eliminar un espai de treball cal tancar les seues finestres obertes o moure-les a un altre espai de treball (sobre la barra del títol, botó dret i Mou a un altre espai de treball), i, a continuació en Preferències, s'ha d'eliminar l'espai de treball buit. No s'ha de confondre entre tindre diferents espais de treball i tindre diversos escriptoris disponibles. En el primer cas, els espais de treball són, virtualment, una extensió de l'escriptori. No obstant això, tindre diversos escriptoris disponibles implica tindre diversos servidors gràfics llançats en diferents pantalles gràfiques. Capítol 4. Personalització de l'escriptori GNOME Sumari Introducció Accessibilitat Avançades Administració de fitxers Dreceres de tecles Fons de l'escriptori Preferències del menú i la Barra de ferramentes Servidor intermediari de la xarxa Ratolí Resolució de la pantalla So Teclat Tema Tipus de lletra Finestres Introducció GNOME s'instal·la amb una configuració per defecte que és modificable. GNOME té un mètode de configuració que permet combinar la configuració dels diferents programes. D'eixa manera es pot realitzar una configuració compatible per a totes les aplicacions. La ferramenta utilitzada és l'editor de configuració GConf i pot ser utilitzada tant per administradors com per usuaris. Les funcions bàsiques de GConf es troben en Menú Lliurex (Aplicacions)-> Preferències de l'escriptori. Accessibilitat GNOME, pensant en les persones amb discapacitats o algun tipus de limitació en l'accés a l'ordinador, ha incorporat opcions especials d'accés que permeten a este tipus d'usuaris utilitzar l'entorn d'escriptori de manera senzilla. Estes característiques s'agrupen en dos nivells: ● Preferències d'accessibilitat del teclat: ací es pot modificar el comportament del teclat, de manera que es permet filtrar la repetició involuntària de pulsacions, la velocitat de resposta del teclat, activar opcions de so en els esdeveniments de pulsacions de tecles o permetre controlar el punter del ratolí amb el teclat. A esta opció es pot accedir també a través de les preferències del teclat Menú Lliurex (Aplicacions) -> Preferències d'escriptori -> Teclat. S'obrirà una finestra en què hem de seleccionar el botó Accessibilitat. ● Tecnologies d'assistència: engloba diverses ferramentes: ○ Lector de pantalla: permet, per mitjà d'un sintetitzador de veu, llegir el contingut de la pantalla per a usuaris amb problemes de visió i traure'l també per un dispositiu braille. Perquè esta opció estiga disponible, és necessari tindre instal·lat el paquet gnopernicus. ○ Lupa: amplificador de pantalla que permet destinar un tros de pantalla a ampliar la zona per on passa el punter del ratolí. Perquè esta opció estiga disponible, és necessari tindre instal·lat el paquet gnome-mag. ○ Teclat en pantalla: mostra un teclat en pantalla. Permet realitzar les mateixes funcions que un teclat per mitjà del ratolí o un dispositiu de selecció. Està pensat per a usuaris que no puguen utilitzar un teclat convencional però sí que puguen utilitzar el ratolí per mitjà d'algun tipus de dispositiu maquinari/programari. Perquè esta opció estiga disponible, és necessari tindre instal·lat el paquet gok (GNOME On-screen Keyboard). Avançades L'entrada de menú Avançades conté diàlegs de configuració que permeten seleccionar determinades aplicacions per defecte, com ara navegador, lector de correu, editor i terminal. Establir i administrar l'accés a una base de dades. Seleccionar una foto d'inici de sessió. Establir preferències del panell. Seleccionar i configurar l'estalvi de pantalla. Configuració de les sessions. Establir nous tipus de fitxers i servicis. Figura 4.1. Opcions avançades Opcions avançades Administració de fitxers Permet establir les preferències en l'administració de fitxers (Nautilus). El quadre de diàleg que obri és: Figura 4.2. Administració de fitxers Administració de fitxers Conté cinc pestanyes: Visualitzacions, Comportament, Descripcions de les icones, Llista de columnes i Previsualització. Cada una d'estes pestanyes ajuda a l'usuari a concretar l'aspecte i el comportament de l'administrador de fitxers, com ara informació que es visualitzarà dels fitxers, si es mostraran com icones, etc. Dreceres de tecles Permet desactivar les dreceres de tecles, modificar les existents i establir noves dreceres de tecles. Figura 4.3. Dreceres de tecles Dreceres de tecles Fons de l'escriptori Obri el quadre de diàleg sobre preferències del fons de pantalla. Es pot afegir, llevar o triar l'estil com es visualitzarà la imatge. Es pot triar una imatge des d'una finestra oberta del Nautilus i arrossegar-la al fons de l'escriptori. Si no es vol establir cap imatge, es pot triar el color de fons que es preferisca. Si es trien ambdós opcions (imatge i color de fons), el color de fons es fixarà darrere de la imatge. Figura 4.4. Fons de l'escriptori Fons de l'escriptori Preferències del menú i la Barra de ferramentes Per mitjà d'esta entrada del menú Preferències de l'escriptori, és possible configurar el comportament i l'aparença de la barra de ferramentes i dels menús, i es pot decidir la localització de les etiquetes associades als botons (davall de la icona, al costat de la icona, sense text, etc.) i comprovar-ne l'aparença. Figura 4.5. Preferències del Menú i Barra de ferramentes Preferències del Menú i Barra de ferramentes Servidor intermediari de la xarxa Esta opció permet configurar si l'eixida a Internet es farà per mitjà del servidor intermediari o directament. En el cas d'eixir amb servidor intermediari, este es pot configurar de manualment, establint el nom del servidor intermediari o el seu IP i el port d'escolta en el servidor intermediari. Este proxy s'utilitzarà en totes les aplicacions compatibles amb gconf. Figura 4.6. Servidor intermediari de la xarxa Servidor intermediari de la xarxa Ratolí Obri un quadre de diàleg amb diferents pestanyes que permeten establir la configuració del ratolí. ● Pestanya Botons: configura el ratolí per a esquerrans i establix un temps de demora per a la doble pulsació del ratolí. ● Pestanya Cursors: establix la grandària del cursor. ● Pestanya Moviment: establix la velocitat del punter del ratolí pel que fa a acceleració i a sensibilitat i el llindar per a l'efecte arrossegar i soltar. Figura 4.7. Preferències del ratolí Preferències del ratolí Resolució de la pantalla Este quadre de diàleg permet a l'usuari establir la resolució de pantalla desitjada, entre les pereccionar meses i la freqüència de refrescament del monitor. Figura 4.8. Resolució de pantalla Resolució de pantalla So El quadre de diàleg conté tres pestanyes: General: es pot activar o desactivar el servidor de so per a seleccionar els efectes de so que s'utilitzaran a l'arrancar. Esdeveniments de so: si el servidor de so està funcionat, es poden activar, de opcionalment, efectes de so per a diferents tasques. En la llista de sons apareix la tasca i l'efecte de so associat. Campana del sistema: activa el so de la campana i/o l'efecte visual. Figura 4.9. Preferències de so Preferències de so Teclat El quadre de diàleg té quatre pestanyes: Teclat: establix si la pulsació continuada d'una tecla suposa la repetició de la dita tecla, la velocitat i el retard. Establix també el parpelleig del cursor i la velocitat. Descans de tecleig: esta opció permet bloquejar el teclat per a forçar un descans; indica l'interval i la duració del descans. Distribucions: per a seleccionar el model del teclat i la distribució. Opcions de distribució: per a configurar les preferències del teclat. Figura 4.10. Teclat Teclat En qualsevol de les quatre pestanyes apareix un botó d'accessibilitat. Esta opció configura les preferències d'accessibilitat del teclat. Figura 4.11. Accessibilitat del teclat Accessibilitat del teclat Tema Un tema és un conjunt de preferències coordinades que determinen l'aparença visual de determinades parts de l'escriptori GNOME. L'usuari pot triar un tema que canvie l'aspecte de GNOME. Esta opció del menú Preferències d'escriptori oferix una llista de temes disponibles, amb les opcions d'accessibilitat corresponents. En concret, el tema determina l'aspecte dels elements: ● Controls: les preferències relatives als controls, en un tema, determina l'aspecte visual de les finestres, panells i miniaplicacions. ● Marc de les finestres: les preferències relatives al marc de les finestres determina l'aspecte del marc que rodeja la finestra. ● Icones: les preferències relatives a les icones determina l'aspecte de les icones en els panells i en el fons de l'escriptori. Figura 4.12. Preferències del tema Preferències del tema L'usuari pot seleccionar un tema de la llista que s'oferix, pot afegir nous temes (baixats des de la xarxa, o creats per l'usuari), modificar els detalls del tema seleccionat i guardar el tema. Seleccione, per exemple, el tema Nuvola i prema el botó de Detalls del tema. Apareix el quadre de diàleg: Figura 4.13. Detalls del tema Detalls del tema Des d'este quadre de diàleg es pot determinar l'aspecte dels controls (Redmond95), el marc de la finestra (Esco) i les icones (Nuvola). Tipus de lletra Esta opció permet seleccionar les fonts per defecte: per a les aplicacions, l'escriptori, el títol de les finestres, terminals, etc. Figura 4.14. Preferències del tipus de lletra Preferències del tipus de lletra Finestres Opció per a seleccionar les preferències de les finestres, com ara esdeveniment per a maximitzar i enrotllar la finestra, selecció de la finestra quan el ratolí es mou sobre esta, esdeveniment per a moure una finestra, etc. Figura 4.15. Preferències de finestra Preferències de finestra Capítol 5. Les sessions en l'escriptori GNOME Sumari Iniciant una sessió Iniciar una sessió Canviar l'idioma de treball per a la sessió Bloquejar la pantalla Personalitzar la sessió Guardar els canvis de la sessió Iniciant una sessió Cada usuari s'autentica davant del sistema per mitjà d'un nom d'usuari (login) i una contrasenya (password). A través de la pantalla de connexió, l'usuari s'identifica com a tal i es connecta al sistema fins que tanca la sessió. La pantalla de connexió permet a l'usuari seleccionar les opcions de connexió, com per exemple seleccionar l'idioma amb què es presentarà l'escriptori GNOME. El gestor de sessions de GNOME memoritza l'estat de la sessió, de manera que pot recordar la configuració que hi havia l'última vegada que es va tancar la sessió. Per a això s'ha de tindre activada l'opció Guarda automàticament els canvis de la sessió dins de les preferències de la sessió. El gestor de sessions guarda i restaura el següent: ● Les preferències de visualització i comportament, com per exemple les fonts, els colors, les preferències del ratolí... ● Les aplicacions que estiguen funcionant, com el gestor de fitxers o un editor de textos. No es poden restaurar aplicacions que no suporten gestió de sessions, com ara aplicacions de consola. Iniciar una sessió Figura 5.1. Inici de sessió Inici de sessió Per a iniciar una sessió, cal seguir els passos següents: 1. Introduïsca el nom de l'usuari en el camp Usuari de la pantalla de connexió; després, polse la tecla Retorn. 2. Introduïsca la contrasenya en el camp Contrasenya de la pantalla de connexió; després, polse la tecla Retorn. Si es vol apagar o reiniciar el sistema, faça clic sobre la icona Accions de la pantalla de connexió. Es mostrarà una caixa de diàleg. Seleccione l'opció desitjada i després seleccione el botó OK. Canviar l'idioma de treball per a la sessió A l'iniciar la sessió, es pot seleccionar l'idioma en què es vol treballar. Per a això, en la finestra de connexió, abans d'autenticar-se, faça clic sobre la icona Idioma i seleccione un idioma. Els idiomes estan organitzats per orde alfabètic. Bloquejar la pantalla Si es vol bloquejar la pantalla durant una sessió, seleccione, en la barra superior de l'escriptori, l'opció Accions -> Bloqueja la pantalla. Quan es bloqueja la pantalla, s'inicia l'estalvi de pantalla. Segons la configuració que tinga l'estalvi de pantalla, es mostrarà una cosa o una altra. Per a configurar-lo, seleccione en la barra de l'escriptori Menú LliureX (Aplicacions) -> Preferències d'escriptori -> Avançades -> Estalvi de pantalla. Per a desbloquejar la pantalla, moga el ratolí o polse alguna tecla perquè es mostre la caixa de diàleg de desbloqueig. En esta caixa apareixerà el nom de l'usuari de la sessió i se'n demana la contrasenya. Introduïsca la contrasenya i polse la tecla de Retorn. Nota Per a bloquejar la pantalla correctament, l'estalvi de pantalla ha d'estar habilitat. Personalitzar la sessió Per a configurar les preferències a nivell de sessió, seleccionar l'opció de la barra de l'escriptori Menú LliureX (Aplicacions) -> Preferències d'escriptori -> Avançades -> Sessions. Es mostrarà una finestra amb diferents pestanyes. Figura 5.2. Preferències de sessió Preferències de sessió ● Pestanya Opcions de sessió: permet determinar si es mostra o no una pantalla de benvinguda a l'iniciar la sessió, si es demana confirmació quan l'usuari selecciona finalitzar la sessió, o si es guarden els canvis al finalitzar la sessió. ● Pestanya Sessió actual: mostra les aplicacions que estan en execució en eixe moment. Des d'ací, es poden gestionar les aplicacions; es poden eliminar (llevar) o reiniciar. ● Pestanya Programes d'inici: es poden afegir aplicacions que s'executen cada vegada que s'inicia una sessió. Guardar els canvis de la sessió Si se selecciona l'opció Guarda automàticament els canvis de la sessió, quan s'inicie una sessió, apareixeran en l'escriptori les aplicacions que estiguen obertes quan s'ha finalitzat la sessió anterior d'eixe usuari. Cal tindre en compte que les aplicacions que se “recordaran” són aquelles que entén el gestor de sessions de GNOME. Per exemple, les aplicacions que s'executen des de consola no seran recordades per GNOME. Si l'opció de guardar automàticament no està activada, al finalitzar la sessió, es mostrarà una caixa de diàleg que preguntarà si es volen guardar els canvis. Capítol 6. Gestor de fitxers Nautilus Sumari Introducció al gestor de fitxers Nautilus Explorant fitxers Finestra d'exploració de fitxers Components de la finestra d'Exploració de fitxers Panell de visualització Components de visualització Panell lateral Mostrar i ocultar components de la finestra d'exploració de fitxers Mostrar la carpeta inici Mostrar una carpeta Usar l'historial de navegació Navegar per fitxers i carpetes com objectes Gestió de fitxers Copiar i moure fitxers o carpetes Selecció múltiple de fitxers i carpetes Reanomenar un fitxer o carpeta Suprimir un fitxer o carpeta Canviar els permisos dels fitxers i carpetes Per a obtindre més informació Enllaços d'interés Introducció al gestor de fitxers Nautilus La versió documentada d'esta aplicació és la 2.8.2 El gestor de fitxers Nautilus oferix una forma senzilla de veure, manipular i personalitzar els fitxers i les carpetes de l'usuari. Proporciona un punt d'accés integrat als fitxers i a les aplicacions. Amb Nautilus es poden realitzar diverses accions: ● Crear carpetes i documents. ● Mostrar i gestionar els fitxers i les carpetes de l'usuari. ● Executar seqüències. ● Personalitzar els fitxers i les carpetes de l'usuari. Nautilus permet accedir als fitxers i a les carpetes de dos maneres diferents: ● Explorar fitxers i carpetes de l'usuari. Tota la navegació per les carpetes es realitza en la mateixa finestra d'exploració. ● Navegar pels fitxers i carpetes de l'usuari com objectes. El gestor de fitxers també pot representar els fitxers i les carpetes com objectes individuals. En este cas, quan s'obrin fitxers o carpetes, cada fitxer o carpeta obri una nova finestra. Explorant fitxers Finestra d'exploració de fitxers Hi ha diverses maneres d'accedir a la finestra d'Exploració de fitxers: ● Seleccionar: Menú Lliurex -> Examina el sistema de fitxers. ● Seleccionar una carpeta des d'una finestra d'objectes fitxer; després, seleccionar Fitxer -> Explora carpeta. ● Fent clic en el botó llançador corresponent ubicat a la dreta del menú Lliurex (panell inferior). S'obri una finestra d'exploració de fitxers que mostra el contingut de la carpeta en la zona de visualització. La figura següent mostra els components d'una finestra d'exploració de fitxers. Figura 6.1. Finestra d'Exploració de fitxers Finestra d'Exploració de fitxers. Components de la finestra d'Exploració de fitxers ● Barra de menú: conté opcions per a realitzar les tasques de gestió dels fitxers, així com les opcions de configuració del l'aplicació. ● Barra de ferramentes: conté botons que permeten realitzar les tasques més habituals del gestor de fitxers. ● Barra d'adreça: conté els elements següents: ○ Camp Adreça: permet especificar la ubicació d'un fitxer, carpeta o URI (Indentificador de Recursos Universal) a què es vol accedir. Una URI és un conjunt de noms i adreces que són cadenes de text curtes, els quals fan referència a objectes (normalment en Internet). Els tipus d'URI més comuns són les URL. ○ Botons de Zoom: permet canviar la grandària dels elements en el panell de visualització. ○ Llista desplegable Visualitza com: permet seleccionar com es mostren els elements en el panell de visualització. ● Barra lateral: la barra lateral pot tindre diferents funcionalitats o vistes. Es pot utilitzar per a mostrar informació sobre el fitxer o la carpeta actuals (vista Informació) i també es pot utilitzar per a navegar a través dels fitxers i carpetes (vista Arbre). Es pot triar entre diverses opcions: Informació, Emblemes, Historial, Notes, Arbre. Per a mostrar o ocultar la barra lateral, s'ha de seleccionar Visualitza -> Barra lateral. ● Quadre de visualització: en este quadre és on es mostren els fitxers i les carpetes segons el mode de visualització seleccionat. Mostra continguts diversos: tipus particulars de fitxers, carpetes, llocs FTP i adreces que corresponen a URI especials. ● Barra d'estat: mostra informació d'estat. Per exemple, mostra el nom del fitxer seleccionat en eixe moment o el nombre d'elements que conté la carpeta seleccionada. Es pot accedir a carpetes i a fitxers des de la finestra d'exploració de fitxers de les maneres següents: ● Introduint una ruta d'accés al fitxer o carpeta en el camp Adreça. ● Fent clic sobre un element de la vista en Arbre del panell lateral. ● Fent doble clic sobre un fitxer o carpeta en el panell de visualització. També es pot obrir un menú de context des de la finestra d'exploració de fitxers. Per a obrir este menú, cal fer clic amb el botó dret del ratolí en una finestra de gestió de fitxers. Els elements d'este menú depenen d'on s'haja fet clic amb el botó dret. Per exemple, quan es fa clic amb el botó dret sobre un fitxer o carpeta, es poden seleccionar elements relacionats amb el fitxer o carpeta. No obstant això, quan es fa clic amb el botó dret sobre el fons del panell de visualització, es poden seleccionar elements relacionats amb la visualització dels elements del panell. Panell de visualització En este panell és on es mostren els fitxers i les carpetes segons el mode de visualització seleccionat. El panell de visualització pot mostrar els continguts següents: ● Tipus particulars de fitxers ● Carpetes ● Llocs FTP ● Llocs que corresponen a URI especials Les finestres d'exploració de fitxers també inclouen vistes que permeten mostrar els continguts de les carpetes de diferents maneres. Per exemple, el contingut d'una carpeta es pot mostrar amb els tipus de vistes següents: ● Visualitza com icones: mostra els elements de la carpeta com icones. ● Visualitza com una llista: mostra els elements de la carpeta com una llista. Per a seleccionar com mostrar una carpeta, s'utilitza el menú Mostra. Estant en la vista Mostra com una llista, es pot indicar quines columnes es vol visualitzar i en quin orde. Per a seleccionar quines columnes es vol mostrar, s'ha de seleccionar Visualitza -> Columnes visibles... Figura 6.2. Finestra de selecció de columnes Finestra de selecció de columnes. També es pot establir l'amplària de cada columna arrossegant amb el ratolí. Per a això, s'ha de punxar sobre la línia de separació entre els títols de capçalera i arrossegar amb el ratolí. Components de visualització Les finestres d'exploració de fitxers contenen components de visualització que permeten mostrar tipus específics de fitxers en el panell de visualització, de manera que, al fer doble clic sobre el fitxer, es visualitze el contingut en el mateix panell de visualització. Per exemple, es pot usar un visor de textos per a mostrar fitxers de text pla en el panell de visualització, o un visor d'imatges per a visualitzar els fitxers d'imatges. En este últim cas, al fer doble clic sobre un fitxer amb extensió PNG (Portable Network Graphic), es mostra la imatge ocupant tot l'espai del panell de visualització. Quan es mostra un fitxer en una finestra d'exploració de fitxers, el component de visualització pot afegir elements de menú als menús de gestió de fitxers. Estos elements de menú tenen relació amb el tipus de fitxer que es mostra. Per exemple, quan es mostra una imatge amb format PNG, el menú Edita conté els elements de menú Invertix i Rota. També, quan es mostren alguns tipus de fitxers en una finestra d'exploració de fitxers, es poden utilitzar els botons de zoom del gestor de fitxers per a canviar la grandària de l'element. Figura 6.3. Finestra amb el visor d'imatges Finestra amb el visor d'imatges. Mostrar un fitxer en el panell de visualització oferix els avantatges següents: ● Utilitza menys recursos del sistema que quan es llança una aplicació. ● Tarda menys temps a carregar-se que quan es llança una aplicació. No obstant això, un fitxer únicament es pot visualitzar, no pot editar-se ni modificar-se des del panell de visualització. Per a actualitzar el contingut d'una finestra d'exploració de fitxers, s'ha de seleccionar Visualitza -> Actualitza. Per a detindre la càrrega d'un element, seleccione Visualitza -> Para. Panell lateral El panell lateral és la zona de la finestra que se situa en la part esquerra. Pot tindre diferents funcionalitats segons la informació que continga. Es pot utilitzar per a mostrar informació sobre el fitxer o carpeta actual (opció Informació) i també es pot utilitzar per a navegar a través dels fitxers i carpetes (opció Arbre). Per a mostrar el panell lateral, cal seleccionar Visualitza -> Panell lateral. Per a triar quina informació es vol mostrar en el panell lateral, seleccione una de les opcions següents: ● Informació Mostra una icona que representa el fitxer o la carpeta actuals. També mostra informació sobre este fitxer o carpeta. Si es mostra un fitxer en el panell de visualització, apareixen una sèrie de botons en el panell lateral. Estos botons permeten realitzar accions, sobre un fitxer, diferents de l'acció per defecte. Figura 6.4. Panell lateral amb botons específics del tipus de fitxer visualitzat Panell lateral amb botons específics del tipus de fitxer visualitzat ● Emblemes Conté emblemes que es poden afegir a un fitxer o carpeta. Per a veure els emblemes dels fitxers, s'ha de seleccionar la vista Visualitza com icones. Els emblemes es poden assignar als fitxers o carpetes arrossegant, amb el ratolí, des del panell lateral fins al fitxer a què se li vol assignar l'emblema. Un emblema servix per a marcar un fitxer o carpeta d'una manera visual. Figura 6.5. Panell lateral amb emblemes Panell lateral amb emblemes ● Històric Conté un llista dels fitxers, carpetes, llocs FTP i URI que s'han visitat recentment. L'historial conté els deu últims elements que s'han visitat. Per a mostrar un element de l'historial en el panell de visualització, cal fer clic sobre l'element en la llista d'Històric. ● Notes Permet afegir notes als fitxers i carpetes. ● Arbre Visualitza una representació jeràrquica del sistema de fitxers. L'arbre es pot utilitzar per a navegar pels fitxers, i proporciona una forma adequada d'explorar i navegar el sistema de fitxers. Per a mostrar l'arbre en el panell lateral, seleccione Arbre de la llista desplegable en la part superior del panell lateral. Les carpetes poden desplegar-se i replegar-se, de manera que mostren tota l'estructura de directoris del sistema de fitxers. Quan se selecciona una carpeta en l'arbre, automàticament es visualitza el contingut en el panell de visualització. Per a desplegar una carpeta es poden realitzar les accions següents: ○ Fer doble clic sobre la carpeta. ○ Fer clic sobre la fletxa junt amb la carpeta en l'arbre. Quan una carpeta està desplegada, la fletxa que hi ha al costat de la carpeta apunta cap avall. Quan no ho està, apunta cap a la dreta. Figura 6.6. Panell lateral amb la vista d'arbre Panell lateral amb la vista d'arbre També es poden editar les preferències de manera que en l'arbre es mostren únicament les carpetes o es mostren també els fitxers. Per a això, s'ha de seleccionar Edita -> Preferències. Figura 6.7. Preferències de les vistes Mostra/oculta fitxers en l'arbre Mostrar i ocultar components de la finestra d'exploració de fitxers Es poden mostrar i ocultar components de la finestra d'exploració de fitxers de la manera següent: ● Per a ocultar/mostrar el panell lateral, seleccione Visualitza -> Panell lateral. ● Per a ocultar/mostrar la barra de ferramentes, seleccione Visualitza -> Barra de ferramentes. ● Per a ocultar/mostrar la barra d'adreça, seleccione Visualitza -> Barra d'adreça. ● Per a ocultar/mostrar la barra d'estat, seleccione Visualitza -> Barra d'estat. Mostrar la carpeta inici Per a anar a la carpeta d'inici de l'usuari, s'han de realitzar alguna de les accions següents des de la finestra d'exploració de fitxers: ● Introduir la ruta d'accés al directori personal de l'usuari (home) en el camp Adreça. ● Seleccionar l'opció de menú Vés -> Inici. ● Fer clic sobre el botó Inici de la barra de ferramentes. La finestra d'exploració de fitxers mostra el contingut de la carpeta d'inici de l'usuari. Per a recarregar la visualització, cal fer clic sobre el botó Recarrega. Mostrar una carpeta Per a accedir al contingut d'una carpeta hi ha diverses maneres: ● Fer doble clic sobre la carpeta en el panell de visualització. ● En el camp d'Adreça, s'ha de teclejar la ruta d'accés a la carpeta que es vol mostrar; després, s'ha de polsar la tecla Retorn. Nota El camp Adreça incorpora la característica d'autocompletar. A mesura que es tecleja una adreça, el gestor de fitxers llig el sistema de fitxers. Quan s'han polsat suficients caràcters per a identificar de forma inequívoca un directori, el gestor de fitxer completa el nom del directori en el camp Adreça. ● Usar l'Arbre en el panell lateral. ● Usar el botó Arrere i Avant de la barra de ferramentes per a desplaçar-se a través de l'historial de navegació. Per a canviar a la carpeta situada un nivell per damunt de la carpeta actual, s'ha de seleccionar Vés -> Puja. Alternativament, s'ha de fer clic sobre el botó Puja de la barra de ferramentes. Per a recarregar la visualització, s'ha de fer clic sobre el botó Recarrega. Si no es pot trobar la carpeta que es vol veure, es pot utilitzar la utilitat Busca fitxers. Per a iniciar Busca fitxers, s'ha de seleccionar en l'escriptori Menú LliureX -> Busca fitxers. Usar l'historial de navegació La finestra d'exploració de fitxers manté un historial dels fitxers, carpetes, llocs FTP i direccions URI visitades. L'historial conté els deu últims elements que s'han visitat i permet tornar directament a qualsevol d'estos. Per a esborrar l'historial, cal seleccionar Vés -> Oblida't de l'historial. Per a mostrar una llista dels elements prèviament visitats, seleccione el menú Vés. La llista de l'historial es mostra en la part inferior del menú Vés. Per a obrir un element de l'historial, seleccione l'element del menú Vés. Navegar per l'historial usant la barra de ferramentes ● Per a obrir el fitxer, la carpeta o l'URI anterior de l'historial, faça clic sobre el botó Arrere de la barra de ferramentes. ● Per a anar al fitxer, carpeta o URI següent de l'historial, faça clic sobre el botó Avant de la barra de ferramentes. ● Per a mostrar una llista d'elements prèviament visitats, faça clic sobre la fletxa cap avall en la part dreta del botó Arrere de la barra de ferramentes. Per a obrir un element de la llista, faça clic sobre este element. ● Per a mostrar una llista d'elements visitats després d'haver visitat l'element actual, faça clic sobre la fletxa cap avall en la part dreta del botó Avant de la barra de ferramentes. Per a obrir un element de la llista, faça clic sobre este element. Navegar per fitxers i carpetes com objectes En este mode de funcionament, quan s'obri un fitxer o carpeta, s'obri una nova finestra. En este cas, el gestor de fitxers maneja els fitxers i les carpetes com objectes individuals. Cada objecte de tipus fitxer o carpeta es mostra en una finestra individual. Es pot accedir a una finestra d'objectes tipus fitxer, fent doble clic sobre qualsevol dels objectes que apareixen per defecte en l'escriptori, com Equip, Paperera, etc. Figura 6.8. Finestra de navegació d'objectes Equip Finestra de navegació d'objectes Equip Per a accedir al contingut d'un objecte, s'ha de fer doble clic sobre este objecte. Des d'una finestra de navegació d'objectes, es pot accedir directament a determinats objectes des de l'opció de menú Llocs, com la carpeta d'inici de l'usuari (Inici), la finestra d'unitats de l'equip (Equip), la paperera... Figura 6.9. Llocs accessibles des del menú Llocs Llocs accessibles des del menú Llocs Els objectes es poden visualitzar amb dos vistes diferents, com icones i com llistes, igual que en el navegador de fitxers. Això es pot indicar des de l'opció de menú Visualitza -> Visualitza com icones i l'opció Visualitza -> Visualitza com una llista. En l'opció de menú Visualitza també es pot ampliar i reduir la grandària dels objectes de la finestra. Si s'està en la vista Visualitza com una llista, des de l'opció de menú Visualitza -> Columnes visibles es pot indicar quines columnes ha de mostrar i en quin orde. També es pot modificar amb el ratolí l'ample de les columnes que es mostren. Figura 6.10. Finestra amb la vista Visualitza com una llista Finestra amb la vista Visualitza com una llista Si s'està en la vista Visualitza com icones, des de l'opció de menú Visualitza -> Organitza els elements, es pot ordenar la distribució dels objectes segons alguns atributs (nom, grandària, tipus...). Si es vol explorar un objecte amb una finestra de navegació de fitxers, s'ha de seleccionar l'objecte i anar a l'opció de menú Fitxer -> Explora la carpeta. Quan es volen conéixer els detalls d'un determinat objecte, es poden veure les seues propietats. Per a això, s'ha de seleccionar l'objecte i anar a l'opció de menú Fitxer -> Propietats. Figura 6.11. Finestra de Propietats Finestra de Propietats Gestió de fitxers El navegador Nautilus, a més de visualitzar els fitxers i carpetes, també permet manipular-los. Amb el gestor de fitxers es poden realitzar les tasques més habituals, com copiar, moure, esborrar i reanomenar tant fitxers com carpetes. Estes accions es poden dur a terme de diferents maneres, ja siga amb el menú contextual, amb tecles ràpides, des de la barra de menús o, en alguns casos, arrossegant directament amb el ratolí. Copiar i moure fitxers o carpetes Copiar fitxers o carpetes S'han de seguir els passos següents: ● Seleccionar el fitxer o carpeta que s'ha de copiar. ● Executar l'acció de copiar. Això es pot realitzar de diferents maneres. ○ Per mitjà del menú contextual: □ Fent clic sobre el botó dret del ratolí. Apareix el menú contextual. □ Seleccionant l'opció de menú Copia el fitxer ○ Per mitjà del teclat: pressionant la combinació de tecles Ctrl+C ○ Per mitjà de la barra de menús: seleccionant l'opció de menú Edita -> Copia el fitxer ● Navegar a la carpeta on es vol copiar el fitxer o carpeta seleccionats. ● Executar l'acció Apega. Això es pot realitzar de manera anàloga a l'acció de còpia. ○ Per mitjà del menú contextual: □ Tornar a fer clic sobre el botó dret del ratolí. Apareix el menú contextual. □ Seleccionar l'opció de menú Apega ○ Per mitjà del teclat: pressionar la combinació de tecles Ctrl+V. ○ Per mitjà de la barra de menú: seleccionar l'opció de menú Edita -> Apega. Moure fitxers o carpetes L'acció de moure un fitxer o carpeta és anàloga a la de copiar. Únicament, en lloc de seleccionar l'opció de menú Copia el fitxer, s'ha de seleccionar l'opció Talla el fitxer. La tecla ràpida en este cas és Ctrl+X. Moure i copiar arrossegant amb el ratolí Una altra possibilitat per a moure i copiar fitxers i carpetes és utilitzar el ratolí per a “arrossegar” els elements. Per a fer-ho és necessari tindre dos finestres obertes; l'una amb el fitxer o carpeta origen que es vol moure o copiar i l'altra amb la carpeta de destinació on es vol moure o copiar. També és possible, si es té en el panell lateral la vista tipus Arbre, arrossegar del panell de visualització a una carpeta de l'arbre, dins de la mateixa finestra. Per a moure un fitxer o carpeta, els passos que s'han de seguir són: ● Seleccionar el fitxer o carpeta d'origen. ● Fer clic amb el botó esquerre del ratolí, i arrossegar (desplaçar el punter sense deixar de pressionar el botó del ratolí), fins a la carpeta de destinació. ● Soltar el botó del ratolí. Si es vol copiar en compte de moure, una vegada seleccionat el fitxer o carpeta, cal pressionar la tecla Ctrl i mantindre-la polsada fins que se solte el ratolí. Figura 6.12. Arrossegar fitxers amb el ratolí Arrossegar fitxers amb el ratolí Selecció múltiple de fitxers i carpetes Totes les operacions sobre fitxers i carpetes, com ara copiar, moure i suprimir es poden realitzar sobre un conjunt de fitxers i carpetes, i no solament sobre un únic fitxer o carpeta. Per a seleccionar diversos fitxers o carpetes es poden utilitzar diferents mètodes, segons quina vista visualitzem, Visualitza com icones o Visualitza com una llista. Visualitza com icones S'ha de fer clic sobre el fons del panell de visualització i arrossegar. Es va definint un requadre; tots els fitxers que caiguen dins del requadre se seleccionaran. Figura 6.13. Selecció de fitxers amb el ratolí Selecció de fitxers amb el ratolí També es poden seleccionar individualment fitxers o carpetes fent clic sobre l'element mentres es manté pressionada la tecla Maj o Ctrl. Visualitza com una llista En este cas, la selecció múltiple és un poc diferent. Per a seleccionar fitxers solts, no contingus en la llista, s'ha d'anar seleccionant fitxers mentres es manté pressionada la tecla Ctrl. La selecció individual es pot realitzar fent clic, o també amb la tecla Barra espaiadora. Si es vol seleccionar fitxers contigus, es poden seguir els passos següents: ● Seleccionar el primer fitxer de la llista. ● Seleccionar l'últim element de la llista, mantenint polsada la tecla Maj. Automàticament se seleccionaran també tots els fitxers del mig. Seleccionar tots els fitxers Per a seleccionar tots els fitxers, s'ha de seleccionar l'opció de menú Edita -> Selecciona tots els fitxers. També es pot realitzar amb la combinació de tecles Ctrl+A Reanomenar un fitxer o carpeta S'han de seguir els passos següents: ● Seleccione el fitxer. ● Seleccione l'acció Reanomena. ○ Per mitjà del menú contextual: □ Faça clic sobre el botó dret del ratolí. Apareixerà el menú contextual. □ Seleccione l'opció de menú Reanomena. ○ Per mitjà del teclat: pressione la tecla F2 ○ Per mitjà de la barra de menús: seleccione l'opció de menú Edita -> Reanomena. ● S'activarà el nom del fitxer o carpeta perquè introduïm el nou nom. Quan polsem la tecla Retorn es guardaran els canvis. Nota Si no es té permís d'escriptura sobre el fitxer o carpeta, l'opció de reanomenar apareixerà deshabilitada. Suprimir un fitxer o carpeta S'han de seguir els passos següents: ● Seleccione el fitxer. ● Envie el fitxer a la paperera. ○ Per mitjà del menú contextual: □ Faça clic sobre el botó dret del ratolí. Apareix el menú contextual. □ Seleccione l'opció de menú Mou a la paperera. ○ Per mitjà del teclat: pressione la tecla Supr. ○ Per mitjà de la barra de menús: seleccione l'opció de menú Edita -> Mou a la paperera. Nota Si no es té permís d'escriptura sobre el fitxer o carpeta, l'opció de suprimir apareixerà deshabilitada. Nota No es demana confirmació al suprimir, directament s'envia a la paperera. Canviar els permisos dels fitxers i carpetes En GNU/Linux, cada fitxer i directori té una sèrie de permisos. També es distingix l'usuari i el grup propietaris del fitxer o carpeta. Els permisos determinen quin tipus d'accés pot tindre un usuari a un fitxer o carpeta. Hi ha tres tipus de permisos: ● Permís de lectura: permet llegir el contingut d'un fitxer o llistar el contingut d'una carpeta. ● Permís d'escriptura: permet modificar el contingut d'un fitxer i crear o esborrar els fitxers d'una carpeta. ● Permís d'execució: permet executar fitxers binaris, o utilitzar la carpeta per a crear un camí vàlid d'execució. Els permisos d'un fitxer o carpeta es poden establir per a diferents tipus d'usuaris. Els tipus d'usuaris que hi ha són: ● Propietari: és el propietari del fitxer. L'usuari que ha creat el fitxer o carpeta. ● Grup: grup al qual pertany el propietari. ● Altres: usuaris que no pertanyen al grup a què pertany l'usuari. Des de Nautilus, per a veure o modificar els permisos d'un fitxer o carpeta, cal obrir la finestra de propietats del fitxer o carpeta. Per a realitzar-ho cal: ● Seleccionar el fitxer. ● Seleccionar Propietats. ○ Per mitjà del menú contextual: □ Faça clic sobre el botó dret del ratolí. Apareix el menú contextual. □ Seleccione l'opció de menú Propietats. ○ Per mitjà del teclat: pressione la tecla Alt+Retorn. ○ Per mitjà de la barra de menú: seleccione l'opció de menú Fitxer -> Propietats ● Apareixerà una finestra sobre la qual s'ha de seleccionar la pestanya Permisos. En la dita finestra es poden canviar els permisos del fitxer seleccionant o desseleccionant els requadres, sempre que es tinguen permisos per a fer-ho. Figura 6.14. Permisos d'un fitxer Permisos d'un fitxer Per a obtindre més informació Per a obtindre més informació, consulte l'ajuda en línia (opció de menú Ajuda -> Índex) o visite els enllaços d'interés indicats en la secció següent. Enllaços d'interés ● Pàgina del projecte: http://www.gnome.org/projects/nautilus/ ● Llista de correu: http://mail.gnome.org/mailman/listinfo/nautilus-list ● Projecte en freshmeat: http://freshmeat.net/projects/eazelnautilus/ ● Manual de Nautilus (un poc desfasat): http://www.linuxlots.com/~barreiro/spanish/gnome-es/nautilus/index.html Capítol 7. Ferramenta de gravació de CD/DVD: GnomeBaker Sumari Introducció al GnomeBaker Arrancada del GnomeBaker Quan s'arranca el GnomeBaker Utilització Creació d'un CD de dades Creació d'un CD d'àudio Còpia d'un CD de dades Copiar un CD d'àudio Netejar un CD-RW Gravar una imatge ISO Preferències Preferències principals Per a obtindre més informació Enllaços d'interés Introducció al GnomeBaker La versió documentada d'esta aplicació és la 0.3. El GnomeBaker és una interfície gràfica, per a l'entorn d'escriptori Gnome, que permet gravar i manipular CD i DVD. El GnomeBaker depén de cdrecord, però facilita o permet fer-ho d'una manera més senzilla. El GnomeBaker requerix GTK2 versió 2.4 o superior. Característiques: ● Grava DVD de dades ● Formata DVD ● Suporta CD multisessió ● Icona d'integració en el tema Gnome ● Gestió i detecció de nous dispositius (els dispositius es poden editar fent-hi clic). ● Millores del navegador de fitxers. ● Les grandàries dels fitxers es mostren ara en un format més llegible. ● Les pistes del CD d'àudio poden ser reproduïdes fent un doble clic des del reproductor d'àudio. ● Ajuda per a grandàries addicionals de CD. Arrancada del GnomeBaker Es pot arrancar el GnomeBaker de la manera següent: En línia d'ordes Execute l'orde següent: gnomebaker Quan s'arranca el GnomeBaker Quan s'arranca el GnomeBaker, es visualitza la finestra següent: Figura 7.1. Finestra del GnomeBaker Finestra del GnomeBaker La finestra del GnomeBaker conté els elements següents: Barra de menú Els menús d'esta barra contenen totes les ordes que es necessiten per a treballar amb el GnomeBaker. Barra d'accions Conté un subconjunt de les ordes accessibles des de la barra de menú. Navegador de fitxers El navegador de fitxers conté els fitxers del sistema que poden ser escrits en el CD. Accions sobre el navegador de fitxers Permet afegir i eliminar fitxers del CD i també esborrar el CD o importar la sessió existent. Figura 7.2. Accions sobre el navegador Accions sobre el navegador Navegador de compilació El navegador de compilació conté els fitxers del sistema que s'han seleccionat per a la gravació en el CD. Barra d'estat Figura 7.3. Barra d'estat del GnomeBaker Barra d'estat del GnomeBaker La barra d'estat visualitza informació sobre l'activitat del GnomeBaker i informació contextual sobre els ítems de menú. La ba